Amb la posada en marxa del nou sistema moneder, queda en evidència que els seus ideòlegs no pensen en el transport públic com un bé social que cal ampliar i fer arribar a la majoria de la població, com una eina més de cohesió social i lluita contra l’emergència climàtica. Per això en el nou sistema tarifari s’apliquen criteris comercials i mercantils i no s’apliquen criteris enfocats a captar nous usuaris de entre la gent que satura les carreteres utilitzant cotxes i motos com a medi de transport habitual. Sembla que l’objectiu principal del nou sistema tarifari s’orienta a gestionar l’actual Transport Públic amb criteris de rendibilitat empresarial, reduint despeses i personal.
Es necessari fer atractives les tarifes dels bitllets senzills i dels abonaments, augmentar la capacitat, millorar el confort, la informació, l’atenció al públic, la eficiència i l’ampliació horària del servei per tal de captar per el transport ferroviari el màxim nombre possible de nous usuaris. El fet de introduir bonificacions progressives en els preus en funció de si viatgem més ò menys, però que tanmateix les bonificacions caduquen cada mes, no farà que els usuaris viatgem més en el transport públic del que realment necessitem.
