Fa pocs dies del formidable èxit de protesta que hi ha hagut a les Illes Canàries contra el turisme de masses i que ha sorprès a tothom, fins i tot als polítics que no veien amb bons ulls aquesta mobilització. Es demanava la regulació d’aquest turisme massiu que arrasa i no deixa res al seu pas, talment com Àtila que per allà on passava ja ‘no creixia l’herba’, perquè afecta, i de quina manera, la vida diària dels residents. Em trec el barret per aquesta iniciativa. És tot un exemple a seguir, sens dubte. Estem cansats de la massificació dels nostres pobles, carreteres i ciutats. Estem parlant dels turistes, tant de l’àmbit nacional com de l’estranger. Arreu n’hi ha, fins i tot en els llocs més inversemblants, surten com els caragols quan plou. Precisament el terme ‘massificació’, segons els diccionaris, té a veure amb una destinació turística en què el nombre de visitants excedeix la capacitat dels recursos de què disposa. Efectivament, no tenim prou recursos per a rebre a tanta gent, per exemple, un que ara va escàs, l’aigua que consumim. A les Balears, en el darrer any, el turisme ha augmentat un 78%. Hi ha pobles de la Serra de Tramuntana que són realment una còpia maldestra del que pots trobar a la platja de l’Arenal, per dir-ne una, amb tot d’expositors, estands i aparadors amb camises, pantalons, capells, mitjons, sandàlies i altres abillaments, enmig de la voravia, on a penes hi ha espai per a passar. En els carrers del poble, al voltant dels bars i restaurants, taules i cadires envaeixen la calçada, la qual cosa, impedeix que els cotxes dels veïns puguin passar. No pots ni aturar-te cinc minuts per a comprar el pa, ja que la policia municipal, sempre tan generosa, et posa una bona multa. Així són amb els del poble; en canvi, si veuen un turista que va sense camisa, miren cap a un altre lloc, tot i saber que està prohibit anar així per la via pública. I, naturalment, no pot faltar la típica botiga de perles Majòrica ni una de les escultures Lladó. Els trajectes que fas en cotxe per anar a treballar i després tornar, s’allarguen més del compte a partir d’abril fins ben entrat l’octubre a causa de l’augment de cotxes de lloguer i dels ciclistes amb els quals topes en qualsevol carretera secundària. A poc a poc, la temporada turística serà tot l’any. Endemés, estacionar el cotxe esdevé un gran problema, perquè tot està petat i si no tens un aparcament personal, aleshores has begut oli. També es nota aquest frenesí turístic quan des del mar de Posidó veus venir cap a la badia de Palma aquelles immenses ciutats flotants que viuen en un altre món —dins d’una bombolla de xauxa— i que descarreguen per unes hores una horda de personatges ansiosos per recórrer els principals carrers de Palma. Si accidentalment coincideixes amb ells, et serà difícil caminar per aquests carrers, contínuament hauràs d’esquivar-los, la qual cosa es converteix sovint en un driblar, tot usant un terme de l’argot futbolístic. Recomano a la ciutadania que s’informi adequadament del que contamina un creuer, i quedarà bocabadada. Heu de pensar que un creuer contamina molt més que un avió, no solament perquè emet més quantitat de CO2, ans també perquè genera tal quantitat de residus que acaben en la mar, una amenaça cada vegada més directa per a les espècies marines i les persones que hi neden. Trobareu informació de tot això a la Federació Europea de Transport i Medi Ambient, una organització no governamental europea que treballa per conscienciar del greu problema que suposa la contaminació. Anem a una altra cosa. El dissabte passat va tenir lloc la Mallorca 312, una mena de marató de cicloturistes, amb els consegüents talls de carretera. Em sembla molt bé que es faci, tanmateix, no estic gens d’acord amb els talls de carretera, especialment aquelles que no tenen camí alternatiu que no sigui el que s’ha tallat. Poden haver-hi molts imponderables, que sovint no es tenen en compte. Talls que comporten hores i que no s’adiuen als horaris estipulats, ja que cada participant va al seu ritme, no són professionals de la bicicleta. Tenir bloquejada mitja Mallorca per acontentar aquest tipus de turisme, em sembla excessiu; el mateix passa quan es fan proves de ral·lis. I després ens omplim la boca dient que la Serra de Tramuntana és patrimoni de la humanitat, mentre fem malbé el nostre paisatge cultural. Estem sota l’influx de la riquesa que genera el turisme i ens deixem enganyar per ell. Crea malestar i el que deixen tan sols beneficien a uns quants. Per què es permet fer tot això? Resposta: perquè paguen. És l’únic raonament. A més, és una fal·làcia dir que el turisme ens enriqueix a tots, ben al contrari, cada vegada ens empobreix més. Necessitem un turisme sostenible i, si pot ser, de qualitat que apreciï el que tenim i el respecti. Veritablement, estem cansats de la massificació, d’un turisme barroer i mancat d’ètica. Ja sé que aquestes manifestacions que fem aquí no són del gust de molts, però tenim tot el dret a queixar-nos.
