La reacció davant una victòria o una derrota diu molt del tarannà d’una persona, grup o societat. Fins i tot quan ens expressam sobre triomfs o fracassos d’altres. Dos grups tan antagònics com Podem o els hotelers ho acaben de demostrar aquesta setmana.
Els negocis no tenen cor. Ni els homes que les fan. Ho sabem des de fa segles. Els diners no tenen color. Ara es demostra que tampoc tenen dignitat. Ni vergonya. Ni valor. Ho acaben de demostrar els hotelers mallorquins amb la reacció pública als resultats electorals.
Tenen dret a ser del Partit Popular, de Vox o de Podem –és una manera de parlar–. De fet, ja expressaren públicament les seves preferències quan el primer Pacte de Progrés aprovà vint anys enrere l’ecotaxa. Algun amenaçà al conseller Celestí Alomar amb pegar-li un tret. Metafòricament, cal suposar. Els més moderats li digueren que mai més faria feina en el sector. La majoria explicaren als seus treballadors les plagues que caurien sobre Mallorca si l’esquerra continuava governant. Gabriel Escarrer Julià celebrà al Palas Atenea, com un afiliat més, el triomf de Jaume Matas.
L’únic sorprenent és que dos dies després de les eleccions, aquesta és la prova de la covardia, escriguin coses que no havien dit durant vuit anys. En un comunicat de la Federació Hotelera de Mallorca es congratulen perquè «una contundente mayoría ha pedido cambio». Ofereixen diàleg en benefici del sector per aconseguir «menos intervencionismo ideológico por parte de las instituciones, que no aporta valor alguno».
Unes hores abans, la presidenta dels hotelers, Maria Frontera, escrivia un missatge semblant: «Cambio más que necesario para seguir avanzando, creciendo y sobre todo sin ningún tipo de intervencionismo». Inclouran entre l’excés de regulacions els habitatges vacacionals? Signaran que tots els mallorquins puguin tenir un allotjament extrahoteler per uns dies a un xalet, un pis o una cambra de ca seva? Llibertat és la paraula també en aquest àmbit?
Els liberals més bocamolls quasi sempre volen que governs de tota mena s’entremetin quan arriben temps dolents o les mesures intervencionistes les beneficien. No fa tants de mesos que units a l’Executiu autonòmic demanaven al Parlament suport per a la Llei de Turisme. Durant aquests anys s’han fotografiat desenes de vegades recolzant més o menys explícitament la política turística. Han signat convenis amb els sindicats, en els quals actuava Iago Negueruela com a mediador. Sense oblidar les paraules del més important dels hotelers mallorquins, Gabriel Escarrer Jaume: «Me he sentido muy cómodo con Armengol y Negueruela».
Realment era necessari ser tan poc elegants, millor dit, tan miserables amb els derrotats? Necessiten ser complaents amb els triomfadors, que en aquestes legislatures no s’han sentit recolzats pels hotelers? No importa quines siguin les raons. Mai aniria a un hotel on fossin tan poc amables a l’hora de partir.
Si uns s’excedeixen per parlar massa aviat i amb poca reflexió, altres han callat massa estona després de la desfeta de l’esquerra. Ens referim a Podem. Només Juan Pedro Yllanes, que sap que la política va de resoldre problemes i no de crear-los, ha parlat d’hora. El jutge en excedència i vicepresident en funcions del Govern ha demanat la dimissió de la cúpula estatal del partit. Ione Belarra, Pablo Echenique i Lilith Verstrynge són els assenyalats per crear més conflictes que generar solucions. En canvi, la cúpula balear del partit, encapçalada per la frustrada candidata Antònia Jover, ha estat quatre dies sense obrir boca. Quan ho ha fet ha estat per defensar una gestió «molt bona». Sense autocrítica. Sense referències als defectes de la llei del sí és sí ni a la negativa a modificar-la. Fora comprendre que els entrebancs a Yolanda Díaz confonen als potencials electors. I ara, que sí que s’abracen a la vicepresidenta, tal vegada sia massa tard.
Un cop més es demostra que en les derrotes i les victòries són molts els que no saben estar a l’altura del moment. O, com escriví Michel de Montaigne: «L’home és un objecte extraordinàriament va, divers i fluctuant. És difícil fixar un judici ferm i uniforme sobre ell».
