Segurament a molta gent li passi desapercebut que en aquesta data, 9 de maig, celebrem el dia d’Europa. Tot i que molt del que ens envolta al dia a dia, en l’àmbit social i polític està tan fortament relacionat. La Unió Europea i aquest dia ens recorden l’esperit de pau i enteniment a un continent que, tristament, ha tornat a veure la guerra massa propera. Aquest horror ens ha recordat perquè és tan necessària la unió i la força que ens dona.

Alguns van voler pronosticar que el Brexit era l’inici d’una nova etapa de desmembrament, que ens podia anar millor per separat, però no ha estat així. Tot el contrari va resultar ser un avís a navegants. Avui el Regne Unit es troba immers en una crisi amb diversos fronts mentre que la resta de la Unió es dedica a enfortir-se, tot i les diferències, i arribar a grans acords com els que han fet front a la COVID-19, a la guerra d’Ucraïna o a la crisi econòmica derivada d’ambdós i com transicionar a un model més sostenible per a tots.

Mentrestant, a un discret plànol, molts continuem treballant des de dintre les institucions europees perquè el dia a dia de tots els ciutadans continuï millorant gràcies a polítiques reals que ens igualin i ens apropin cada vegada més com a ciutadans europeus.

Fa poc vaig poder anar a una escola on joves entusiasmats esperaven amb banderes d’Europa, joves que han nascut i crescut amb l’euro com a moneda, amb la llibertat de moure’s, estudiar o treballar arreu d’Europa, joves que se senten europeus i no entendrien ja un món amb tantes fronteres. És gràcies a tots ells que aquest projecte segueix més viu que mai.