La festa que Madrid celebra el dos de maig en memòria de l’alçament del poble contra les tropes franceses del General Murat mai no ha pogut culminar el seu camí d’arribar a ser la festa nacional de tota Espanya. El coratge dels madrilenys d’aquells dies fou l’espurna que prengué el foc de la guerra contra Napoleó que, ai!, desembocà en la coronació de Ferran VII com a rei d’Espanya. Al seu tarannà absolutista borbònic no li agradà l’aroma liberal que desprenia la revolta del dos de maig i l’estotjà en el sostremort del seu palau. Els trasbals de la història no permeteren una interpretació unànime del dos de maig i el debat el tancà el president Cánovas declarant el 12 d’octubre festa nacional del Descobriment d’Amèrica que continua sent l’única festa nacional d’Espanya.

Amb aquests antecedents, convé recalcar primer de tot que ha quedat ben demostrat que la festa que Madrid celebra el dia 2 de maig de cada any és exclusivament madrilenya ( per exemple, jo i molts com jo no la celebram) i que, per tant, són els capitostos de la capital els que tenen el lògic privilegi i maldecap d’organitzar-la i decidir a qui conviden. Enguany, han sorprès al públic amb una divertida entrada en el món del teatre còmic regalant als convidats un original i divertit espectacle de teresetes humanes amb la inestimable col·laboració de comediants invitats i no invitats que han contribuït a l’enorme èxit de la funció. No han faltat els personatges rituals, els girs de llibret i les troncades, empentes i aferrades que tant agraden als menuts. Un gran succés de públic que ha aplaudit un espectacle espatarrant mereixedor dels honors d’un bis. Vist l’èxit, els organitzadors han promès repetir-ho l’any que ve.

Per acabar i des d’una perspectiva més àmplia i més íntima, per a mi, el valor universal del fet històric del dos de maig està en la pintura dels afusellaments del tres de maig de Francisco de Goya. Un quadre prodigiós que uneix a la bellesa dramàtica que colpeja l’espectador un treball informatiu precursor de l’ofici dels fotògrafs de premsa. Mereixeria un homenatge anual.