David derrotà Goliat amb la seva humil fona, segons la Bíblia. Però aquesta suposada victòria del menut contra el gegant es més freqüent a la literatura que a la realitat. Per exemple, Hèracles guanyà al brau de Creta que causava estralls a l’illa. O, sense necessitat de fer sang, la tortuga de la rondalla va guanyar la carrera a la llebre.
La guerra de les autoritats turístiques illenques contra les plataformes de lloguer vacacional és com la dels personatges de l’Antic Testament. David són les autoritats democràticament elegides i Goliat les empreses que mouen milers de milions de dòlars. La diferència és l’improbable triomf del més petit.
El Consell de Mallorca s’ha adreçat a dues plataformes digitals que es dediquen a comercialitzar pisos turístics. David instà als filisteus a deixar de tocar els nassos al poble elegit de Déu. Andreu Serra, conseller insular de Turisme, les ha dit que deixin de vulnerar les lleis del paradís mallorquí. Traduït, que s’abstenguin de comercialitzar pisos i habitatges vacacionals a les seves pàgines. Les demana que, abans de pujar a Internet una oferta, comprovin que es tracta d’un allotjament legal.
El Govern anà més lluny fa uns anys. Es va atrevir a posar una multa a AirBnb. El Tribunal Superior i el Suprem la van anul·lar. No tenim competències per molestar a una multinacional, encara que es dediqui a oferir un producte il·legal. Si volem actuar sobre l’oferta turística cal fer-ho a través de la Unió Europea. El conseller de Turisme, Iago Negueruela, i la consellera d’Hisenda, Raquel Sànchez, agafaren els tapins cap a Brussel·les, seguint el dictat dels jutges, per negociar: l’oferta il·legal ha de sortir de les plataformes de comercialització i, si la mantenen a les pàgines web, s’ha de legislar la capacitat de sancionar.
L’estiu passat es feren a Mallorca 881 inspeccions a habitatges turístics i se’n detectaren 153 il·legals, quasi un de cada cinc. Però el nombre d’inspectors és insuficient per fer front a l’allau d’una oferta convertida en l’alternativa cada cop més cercada per les famílies a l’hora de planificar les vacances.
AirBnb, el paradigma d’aquesta nova forma de comercialització, nasqué a Califòrnia el 2008. Joe Gebbia, Brian Chesky y Nathan Blecharczyk tenien espai al seu pis i pensaren que si cercaven algú més, pagarien menys lloguer. La idea romàntica evolucionà cap a un negoci que genera uns cinc mil milions de dòlars cada any. Un cop més, ens trobam amb una empresa que es troba a milers de quilòmetres de distància del lloc on es produeixen els seus efectes, Mallorca en el cas que ens ocupa i preocupa.
Per què és molt improbable que el Consell o el Govern en surtin guanyadors de la batalla contra les comercialitzadores d’allotjaments turístics? David se situà enfront de Goliat. Era un gegant, però el veia. Podia contemplar la seva altària de sis colzes i un pam. Observava les seves defenses i la llança de bronze. Mentre el filisteu el provocava dient-li «vine a mi i donaré la teva carn a les aus del cel i a les bèsties de la terra», l’israelita mirà el seu front i, amb l’ajuda de la fona, li clavà una pedrada.
El problema és que el Govern no té enfront l’adversari. Es tracta d’un ens molt poderós, és cert, però es difumina per la distància, per la seva manera d’operar i per unes lleis locals que són pessigolles per a una estructura gegantina. A AirBnb i a les altres empreses del sector gens les importa Mallorca, la seva saturació o els seus recursos limitats. Molt menys les preocupa si el que comercialitzen és legal o no. I les autoritats no tenen, no ja un David, ni tan sols un foner autòcton que les pugui posar fre.
