Llubí va dir no! El 17 d’abril de 1993, enguany fa 30 anys, el poble de Llubí omplí el teatre municipal per debatre la problemàtica de l’aigua de sa Marineta i el seu transvasament cap a Palma i Calvià per cobrir les necessitats de les seves zones turístiques. Els llubiners manifestaren que no estaven disposats a permetre-ho ja que significaria un desastre ambiental i ecològic per a Mallorca, gran pèrdua d’aigua de reg per a l’agricultura de la zona de l’aqüífer i sobretot la gran minva d’aportació necessària a l’albufera de Muro per a la seva conservació.
La mala qualitat de l’aigua subministrada a Palma i Calvià a l’inici de la dècada dels 90, així com la progressiva salinització dels aqüífers pròxims a Palma feren pensar en els sondejos de Llubí com a nou recurs, per a les zones urbanes de la badia de Palma, el que era considerada erròniament com a «aigua que es perdia a la mar». EMAYA volia transvasar a la brava 7 Hm3 sense cap estudi de viabilitat previ. El poble de Llubí es mobilitzà, s’inicià una forta polèmica i una oposició dels regants afectats fins el punt que el Govern paralitzà el projecte mentre no hi hagués un estudi tècnic que en garantís la viabilitat. Aquests fets foren l’inici de la consciència de l’ús racional de l’aigua i el naixement de la nova cultura social de l’aigua a Mallorca. Així com posar al descobert el maneig de l’aigua com a negoci (l’aigua és un bé públic) per part dels «aiguatinents», la mala gestió per part de l’Administració competent i l’intrusisme d’EMAYA que en realitat la seva única funció legal era la de vendre aigua.
Es va acordar per part dels llubiners formar una coordinadora que es podria denominar «Associació de Defensors de l’Aigua», a la qual hi participarien totes les entitats de la localitat. L’objectiu seria programar actuacions destinades a evitar el transvasament, sense descartar-hi mobilitzacions i manifestacions, així com l’inici de recollides de signatures.
El 20 de maig el Govern Balear va convocar a Llubí un acte públic per informar sobre el transvasament de sa Marineta i voler convèncer de la seva conveniència i necessitat. Unes mil persones varen rebre la comitiva governamental amb piulades i pancartes contràries al transvasament i que escamparen una estora de sal al pas de la comitiva en senyal de protesta i desacord. A l’acte, encapçalat per aleshores president Cañellas hi participaren també el conseller d’Obres Públiques, el director general de la Junta d’Aigües, un geòleg i el director territorial del MOPT. L’acte va estar marcat per una gran tensió percebuda des del públic assistent, que omplia per complet el teatre municipal i els carrers envoltants, procedents de la comarca de l’aqüífer.
Malgrat l’ambient tan tens, Gabriel Cañellas va explicar en primer lloc la necessitat d’abastir d’aigua a Palma i Calvià: «el subministrament d’aigua serà de forma temporal mentre no es desenvolupi el projecte de conducció d’aigua de sa Costera i sempre que quedi garantit el subministrament a Llubí i a les poblacions pròximes que hi podien estar afectades» apuntà el president Cañellas (cosa que sonava a promesa que sovint es fa i que una vegada consumat el fet les paraules les se’n du el vent)
En mesos posteriors, després d’un seguit de reunions i continuades protestes, actes públics en desacord i manifestacions fins a finals de setembre, el Govern va paralitzar el projecte del transvasament mentre no hi hagués un estudi tècnic que en garantís la possibilitat.
El 7 d’octubre de 1993, la Junta d’Aigües convocà una reunió entre els representants dels ajuntaments de Sencelles, Inca, Binissalem, Consell i Llubí. Es va acordar la possible captació sobrant de l’aqüífer a partir de què es disposàs d’un sistema de control de l’explotació que permetés el seguiment de l’evolució i el comportament de l’aqüífer i vigilar el possible avanç de la intrusió marina per evitar una possible sobreexplotació i salinització. Les extraccions serien d’uns 3 Hm3, que es realitzarien en temporades de nivells piezomètrics alts. S’havia de garantir el control de l’evolució dels nivells de l’aigua i de la salinitat, sempre vigilant que no es produís l’avanç de la interfície de la intrusió salina i salinització de l’aqüífer.
Cal recordar que EMAYA volia posar en marxa l’extracció de 7 Hm3 anuals a la brava. Escarrufa pensar el que hagués pogut passar! Per sort i gràcies a la cultura de l’aigua adquirida pels ciutadans de Mallorca, encetada inicialment a Llubí i continuada seguidament a Sencelles es pogueren frenar i aturar d’altres males idees previstes (compra d’aigua de regadiu de l’aqüífer de Sencelles, canvis d’ús en el Pla Hidrològic, compra d’aigua a conreadors a canvi de no sembrar. El que no es va poder evitar fou l’increïble transvasament de l’operació vaixell) .
