Sentí una sensació alhora de sorpresa i tendresa en llegir el darrer article de l’escriptor publicat en el Diario de Mallorca, endiumenjat amb la gabitza de sociòleg i molt preocupat en constatar com s’encongeixen les classes mitjanes que ell valora com «l’esperit del segle XX». No li falta raó, aporta interessants arguments personals i no pretén ser el Max Weber mallorquí, però encerta en la conclusió segons la qual la classe mitjana s’esfumarà a ca nostra en dues generacions. Metodologia científica discutible, inferència més que plausible. Si acudim als experts sabrem que el fenomen de la classe mitjana és relativament recent, és fill del capitalisme en obrir-se un espai entre la classe alta i la baixa ocupat per persones amb una raonable estabilitat financera, uns valors determinats i una acceptable qualitat de vida que esperen poder traspassar a la seva descendència.

A ca nostra, molts compartim la seva justa preocupació, sabem el que està passant, perquè ha passat i tenim ben identificats els culpables. Els forans han trobat les nostres portes obertes de pinte en ample per invertir els seus diners estrangers en l’explotació sense manies de la mina d’or que és la nostra illa amb el fals salvo conducte del seu amor per Mallorca. Quant als nostres grans homes, mentre els carregàvem de medalles, no han aturat d’abocar ciment i asfalt arreu i perpetrar una impossible i massiva invasió de visitants que han trabucat el benestar i la bona vida quotidiana de que gaudíem.

El paper fet per la nostra classe mitjana no ha donat la talla i no ha fet cas de les exactes profecies de les nostres cassandres. Mirant una mica enrere, els nostres majors mai no conjugaren la cursi paraula fascinació i mai no feren cas dels xarlatans venguts de fora oposant-los una sagaç desconfiança, amb fermesa, caràcter i braó. Què ens ha quedat a nosaltres de l’ADN illenc dels nostres avantpassats? Per què no hem heretat ni una gota del valor dels nostres cosins mediterranis de Còrcega? Per què hem sigut tan baldragues d’agenollar-nos davant tots els famosos del món que han passat per ca nostra fent-los reverències i regalant-los portades de revistes i diaris en lloc de, com feien els nostres majors, no fer-los ni punyetero cas ni celebrar la seves interessades visites, publicitat gratuïta i presagi d’una segura i definitiva balearització. Em sap greu Llop però no veig remei al teu mal. L’únic consol que ens queda als majors és la memòria. La d’haver nascut quan Mallorca encara era un paradís.