Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Joan Riera

TEMPUS EST IOCUNDUM

Joan Riera

La picaresca d’avui és cosa de milionaris

Durant els nostres anys escolars estudiàvem la novel·la picaresca, que es desenvolupà a la segona meitat del segle XVI i s’allargà el XVII. El Lazarillo de Tormes era l’escrit canònic d’aquest subgènere literari. Llàtzer, orfe i pobre, pateix els maltractes dels seus nou amos mentre desenvolupa el seu enginy amb un objectiu: sobreviure. Així aprèn a robar el formatge a un cec i el pa a un clergue. Descobreix les falses aparences de l’escuder, la cobdícia del venedor de butlles o l’egoisme de tots als què serveix.

La picaresca segueix ben present a la societat actual. Només amb una diferència substancial. Per a Francisco de Quevedo o Miguel de Cervantes, als bergants sempre les manca de tot i amb els seus enganys només aspiren a cobrir les seves necessitats bàsiques. Els lectors simpatitzam amb ells. En canvi, els murris més destacats dels nostres dies condueixen cotxes de quatre-cents cavalls de vapor, volen a preferent o amb avió privat i els seus ingressos són milionaris. I maleïda la gràcia que ens fan.

El darrer exemple de picaresca és el de Vueling –llegiu Iberia, Air Lingus, British Airways–, que cobrava més en alguns bitllets després d’aplicar el descompte de resident que abans de fer-ho. No és el primer cas de tripijoc amb aquest ajut estatal que vol compensar la insularitat. Algunes companyies aèries regalaven bitllets que taxaven, per exemple, com si fossin de primera i a un preu oficial de quatre-cents euros. Com que la subvenció és del 75%, rebien tres-cents euros quan el cost de mercat molts de cops no arribava als cent. Nombrosos estudis demostren que aquestes empreses encareixen els preus dels illencs perquè saben que, amb el descompte, creurem que pagam una tarifa justa, sense pensar que el preu real es multiplica per quatre.

Ara es parla de canviar el sistema. En lloc de subvencionar un percentatge, es proposa pagar una quantitat fixa als residents. És una idea de l’Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIReF). Desconeixem si s’evitaran els enganys de les aerolínies, però no tenim cap dubte de què buidarà un poc més les butxaques d’aquells que viuen a un petit país envoltat d’aigua.

Més exemples de picaresca a l’engròs. Les grans constructores espanyoles es reunien setmanalment durant vint-i-cinc per posar-se d’acord sobre les obres públiques per les quals havien, teòricament, de competir. Acciona, Dragados-ACS (la de l’immaculat Florentino Pérez), FCC (la de la nissaga de les Koplowitz), Ferrovial (la que Rafael del Pino se’n vol dur als Països Baixos), OHL (la de Villar Mir) y Sacyr evitaven competir abaixant els preus. Els perjudicats? Tots aquells que pagam imposts. La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia les multà amb 206 milions. Pessigolles, que ni tan sols han pagat perquè els seus caríssims missers han trobat defectes de forma en els procediments sancionadors.

La llista podria incloure els aristòcrates i cosins de batles que en pandèmia cobraven sucoses comissions per abastir de mascaretes algunes comunitats autònomes. O els bancs que apugen tipus d’interès, però encara no retribueixen els dipòsits dels clients. Ho poden fer perquè ja no existeix una competència real. O els molts Tito Berni i mediadors que voletegen a les perifèries de governs i ajuntaments.

La picaresca dels desgraciats queda molt bé a les novel·les. Ens treu un somriure i els perjudicats solen ser altres un poc menys desgraciats, pecadors de cobdícia, supèrbia o enveja. La dels poderosos té altres noms, però els seus principis són els mateixos. Demostrar que ets més llest que els altres. Es distingeix en tres aspectes. El primer és el volum del negoci. No parlam d’un tros de formatge o de pa, sinó de milions d’euros. El segon és que la víctima, al manco primàriament, no és un particular, sinó l’Estat. Juguen amb la pólvora del rei. La tercera és que molt poques vegades les enxampen i, si ho fan, la Justícia sol ser més benèvola amb el gran pecador que amb el petit.

Compartir el artículo

stats