Un vot és una cosa important per haver-lo de donar així com així sense estar ben convençuts, és una inversió individual sense garantia, que s’ha de fer a termini fixat i una vegada entregat ja no el pots treure ni canviar fins passats quatre anys. No podràs reclamar com a consumidor d’un producte adquirit ni protestar d’haver-te estafat, encara que per llei tota propaganda s’hagi d’ajustar a la veracitat.

No havent-hi cap llei o fórmula deductiva per avaluar de manera més seriosa i científica la nostra inversió política, anem a cercar, d’una manera pràctica, objectiva, empírica i inductiva, mitjançant l’anàlisi dels factors o variables de la funció global política per obtenir una fórmula del vot, encara que només sigui per aritmètica casolana:

Anàlisi preliminar i primera recollida de dades: Abans de començar s’ha de prescindir, com a principi definitori, de la vella classificació de dretes i d’esquerres, sinó de les actuacions concretes de cada grup, tant si governen o estan a l’oposició (la participació de l’oposició és tan important com la de governar, segons si fa «política» o política). A la nostra Comunitat, en realitat, quines són les posicions de cada partit? De dretes hi podem situar el PP, amb les seves filials o sucursals encara que duguin un altre nom; centre-esquerra el PSOE (encara que de vegades fa actuacions de dretes quan «políticament» els convé); de centre-dreta el Pi; i d’esquerres Podemos i Més.

Serà més pràctic analitzar d’una manera general les actuacions polítiques i «polítiques» d’anys anteriors. No val només fer-ho de la legislatura que acaba, sinó que ha de ser de totes les anteriors que es recordin, per estar en igualtat de condicions, anys de govern i anys d’oposició. Pensem que hi ha partits que quan estan a l’oposició critiquen i desprestigien coses que feien ells quan governaven. Tot això pot ser útil per delimitar en part les possibles maniobres d’actuació futura.

S’ha d’observar bé si a les llistes hi ha persones que puguin tenir incompatibilitat moral pública-privada o que tenguin interessos en macrourbanitzacions, negocis especulatius, etc. A nivell de grup polític s’ha de detectar si per damunt d’ell hi ha cap sector que els pugui dirigir per a interessos sectorials o particulars. S’ha de tenir en compte els grups que més hagin fet per als ciutadans més desfavorits o per als béns comuns i públics.

Factors i variables independents: Consisteix en fer una anàlisi d’aquelles coses més adients al nostre entorn i que els polítics i «polítics» tracten d’una manera subjectiva i ambigua o es deixen en els seus programes i campanyes electorals. No es pot fer massa cas a les promeses electorals, estadísticament està demostrat que no es compleixen (s’haurien de fer davant notari). El programes solen ser massa estàndards, adornats de bones intencions i que una gran part d’ells és uniforme a tots els partits. Vegem alguns exemples de les variables a tenir més en compte:

· La sanitat pública és un dels fets més importants i prioritaris que patim els ciutadans, s’ha de reconèixer és massa deficitària i plena de mancances. És un fet que tocam de ple cada dia, coneixem bé i pot ser fàcil d’avaluar. S’ha de tenir en compte però que és un rossegall que ve de moltes legislatures d’anys enrere. Cal pensar quin dels partits ho pot solucionar més ràpid, millor i que segueixi sent pública.

· Qualitat de vida, com a nivell de satisfacció deduïble dels béns ambientals disponibles i de la qualitat dels béns econòmics (no només crematístics).

· El turisme és un resultat que està al dia i que fa quaranta anys que es parla de reinventar amb un nou model per evitar els que ens ha duit a la sobresaturació. Es poden fer les mateixes reflexions que la sanitat. És urgent, qui ho podrà solucionar? Una cosa a tenir-hi en compte si és necessari o no seguir subvencionant els hotelers.

· Hi ha partits que, de manera visceral, demonitzen el separatisme i l’independentisme. És dolent ser separatista o independentista? Tot el contrari, significa un orgull i honor voler tenir una identitat pròpia, amb sentiments de col·lectiu diferent al que es vulgui imposar per obligació. No oblidem que Espanya és un estat plurinacional. La reflexió és si et sents d’un país o d’un altre.

· I tots els que cada votant consideri de més oportuns, sempre que siguin d’interès general.

Avaluació final: Es pot quantificar a cada una de les variables independents un valor entre - 10 i + 10, per exemple, ponderant uns respecte dels altres, segons la importància. Aplicar-ho a cada un dels grups competidors, sempre segons els teus criteris i objectivitat, però no val fer-ho amb interessos particulars o sectorials, sinó en benefici de la col·lectivitat. D’una manera pràctica es pot fer un quadre posant a l’eix vertical els factors i variables amb la nota considerada i a l’horitzontal els grups polítics a avaluar. Així serà fàcil obtenir la suma. La de major quantitat positiva podrà ser l’elegit. D’aquesta manera, en funció de la nostra maduresa política, haurem fet aplicació d’una fórmula per a la millor inversió del vot, de manera política i no «política».