Cada cop es fa més evident la necessitat i urgència de la transició energètica. Els objectius d’estalvi energètic, reducció d’emissions i generació renovable que contempla la Llei d’Energia i Canvi Climàtic de les Illes Balears són necessaris per fer front a la crisi climàtica, però la consecució d’aquests objectius a l’horitzó de 2030 i 2050, ha d’acompanyar-se de polítiques i recursos econòmics que permetin, d’una banda, que la societat tingui un paper actiu en el seu assoliment, i per l’altra, que no malmetin el delicat equilibri territorial.

Des del Fòrum de la Societat Civil creiem que per això cal tenir en compte, entre altres, dos elements fonamentals: la planificació territorial per a la implantació d’instal·lacions de generació elèctrica renovable i un major impuls de les instal·lacions d’autoconsum. Tot això sense allunyar el focus de la urgent necessitat de reduir el nostre consum energètic, una cosa difícilment assolible sense abordar veritables polítiques de decreixement.

Ara mateix, però, els Consells insulars han incomplert clarament l’article 46 de la Llei de Canvi Climàtic. Després de quatre anys de la seva entrada en vigor encara no s’han definit les zones de desenvolupament prioritari per a la ubicació de les instal·lacions renovables. Davant aquesta falta de planificació són les grans empreses energètiques i fons inversors els que «planifiquen» i executen atenent criteris de rendibilitat. Ens trobem així – i de manera significativa a Mallorca - amb una allau de projectes de parcs fotovoltaics que condicionen el sector primari, i al mateix temps, mantenen una estructura de generació molt semblant al vell model, lluny d’un model de generació distribuïda en el qual es minimitzi la necessitat de noves infraestructures de transport (subestacions de 15/66 kV i les seves corresponents noves esteses per a l’evacuació de l’energia generada).

Quant al desenvolupament de l’autoconsum, en els darrers anys ha tingut un creixement exponencial principalment sota la figura d’autoconsum individual en edificacions d’un sol propietari.

Les instal·lacions d’autoconsum col·lectiu -compartint la instal·lació en un edifici plurifamiliar – estan començant a créixer, però existeixen barreres, com el desconeixement de la seva potencialitat, les dificultats administratives en la seva tramitació i posada en servei o les limitacions financeres.

Alguns estudis assenyalen que el potencial d’aquestes instal·lacions sobre cobertes i teulades del nostre parc immobiliari podrien cobrir més del 60% del consum elèctric, la qual cosa permetria reduir la necessitat d’ocupació del sòl rústic i agrícola.

Davant això, un nou pas per a superar algunes d’aquestes limitacions serien les Comunitats Energètiques, en les quals un grup de ciutadans s’uneixen per a generar energia de manera col·lectiva, permetent així l’accés a aquesta energia per part de persones o no propietàries, o amb falta de capacitat econòmica, o que no disposen de cobertes aptes als seus edificis, o famílies vulnerables, etc. Però encara no són prou conegudes els avantatges i el potencial que representen.

En els darrers anys s’han posat en marxa diverses línies de subvenció per al desenvolupament de l’autoconsum i de comunitats energètiques, però cal que vagin acompanyats de potents plans estratègics de formació i informació a la ciutadania.

Amb aquests elements, la ciutadania podria exercir un paper més actiu i participatiu en aquesta transició energètica, fent-la més socialitzada, justa i democràtica, i amb una menor pressió sobre el sòl rústic i agrari.