«Sa Llengo Baléà» i el bisbe Sebastià Taltavull

Negar la unitat del català, la llengua que es parla a Catalunya, les Balears, el País Valencià, Andorra, la part oriental d’Aragó, una petita zona de Múrcia (el Carxe), a la Catalunya Nord i a la ciutat de l’Alguer, és un despropòsit. I la prova d’això és que totes les universitats del món defensen la unitat lingüística del català que es parla en aquestes terres, encara que amb noms diferents, com valencià, mallorquí o simplement, català.

Però acusar el bisbe de Mallorca de «haberse entregado y vendido por treinta monedas al imperialismo catalán», ja és per a llogar cadires.

Des de finals dels anys setanta, els valencians també vam patir les bajanades (i fins i tot la violència física) d’aquells que negaven la unitat del valencià i el català. El sacerdot mallorquí Pere Riutort va patir en la seva pròpia carn, la violència dels qui negaven la unitat de la llengua catalana. Per cert, aquests mateixos senyors, «negacionistes», mai no s’atreveixen a negar, ni posen en dubte la unitat lingüística del castellà que es parla a Valladolid, La Habana, Bogotà o Santiago de Xile. Encara més, defensen aferrissadament que la llengua dels països llatinoamericans és el castellà o espanyol.

Sempre he pensat en aquell refrany castellà que diu: «Zapatero, a tus zapatos». No crec que l’autor de la carta oberta al bisbe Sebastià, decideixi com s’ha de canviar un marcapassos o com s’ha de fer una intervenció de cor. A no ser que el Sr. Bendito sigui cardiòleg, ho deixarà en mans dels metges. Però, com en el País Valencià, tothom es creu en el dret de pontificar sobre la llengua, quan són els filòlegs els qui tenen la capacitat i l’autoritat per determinar sobre aquesta matèria. Jo mateix, que no sóc filòleg, em limito únicament a reproduir el que diuen tots els lingüistes i filòlegs en relació a la nostra llengua: que el català, encara que amb distints noms, es parla al País Valencià, Catalunya, Andorra, el Carxe, la zona oriental d’Aragó, la Catalunya Nord, les Illes Balears i la ciutat de l’Alguer. Com el castellà es parla també als països llatinoamericans.

¿El Sr. Bendito Saura pensa que «Sa Llengo Baléà» es parla a les Balears per generació espontània? ¿O van ser els conqueridors catalans que portaren la llengua catalana a les Illes? El Sr. Bendito segur que defensa (i amb raó), que els hispanoparlants de Colòmbia, Nicaragua i El Salvador, parlen castellà perquè els conqueridors portaren eixa llengua a aquell continent. ¿O el castellà es parla en aquell continent per generació espontània?

La teoria descabellada d’una «Llengo Baléà» diferent del català, és un despropòsit. Com ho seria (¿s’atreviria a defensar-ho el Sr. Bendito?) dir que la llengua que es parla a Colòmbia, Veneçuela o l’Equador no és el castellà o espanyol, sinó el colombià, el veneçolà o l’equatorià. I això que entre el castellà de Palència i el de Bogotà, hi ha més paraules diferents que entre el català de Maó, el de Vic o el de Gandia.

El P. Hilari Raguer comentava que quan va anar a Colòmbia, li va sorprendre que una senyora, després del dinar, li preguntés si «le provocaba» un cafè. És a dir: si li abellia un cafè. Per aquesta paraula diferent, ¿el «colombià» i el castellà són llengües diferents?

El Sr. Bendito hauria de saber que dues llengües són diferents, quan la majoria de les seves paraules són també diferents. Jo animaria al Sr. Bendito a que escrivís paraules en «Sa Llengo Baléà», diferents a les que es diuen en català. Per cert: el nom del bisbe, Sebastià, que és una paraula catalana, ¿com es diu en «Sa Llengo Baléà»?

Li asseguro al Sr. Bendito que si ell fes una llista de paraules distintes en català i en «Sa Llengo», i jo una altra llista de paraules iguals en català i en «Sa Llengo Baléà», el guanyaria per golejada, amb la qual cosa quedaria demostrada la unitat lingüística del català.

¿Per què els qui s’oposen a la unitat del català no s’oposen a la unitat del castellà o de l’anglès?

El president Josep Tarradellas deia que a la vida l’únic que no s’hauria de fer, és el ridícul. I negar la unitat de la llengua catalana és fer el ridícul. Per cert: ¿per què el mallorquí no és també una llengua diferent del menorquí i de l’eivissenc?

Si el despropòsit de negar la unitat del català ja és d’antologia, acusar el bisbe Sebastià Taltavull de «haberse vendido por treinta monedas al imperialismo catalán», aquest despropòsit ja es descomunal.

Si el Sr. Bendito anés a la Universitat o a qualsevol centre educatiu, li explicarien una cosa tan elemental com la unitat d’una llengua que compartim els catalans (també els de la Catalunya Nord), els mallorquins, formenterencs, menorquins, eivissencs, valencians, andorrans, els habitants del Carxe, de la zona oriental d’Aragó i de la ciutat de l’Alguer. Negar aquesta unitat és com defensar que la terra és plana o com negar la llei de la gravetat.

Al monestir de Montserrat convivim monjos valencians, catalans, aragonesos i mallorquins i sempre ens hem entès entre nosaltres sense necessitat d’un diccionari, ni tampoc per un miracle com el de Pentecostès, amb la qual cosa queda demostrat que parlem una mateixa llengua, amb accents diferents. Com són diferents els accents dels ciutadans de Salamanca, de Cadis o de Caracas.

Per això, negar la unitat del català (o la del castellà o la de l’alemany) és per tornar a primària.