AVitigudino, província de Salamanca, una professora impedeix a un grup d’alumnes que pengin una bandera mallorquina per celebrar el triomf del Reial Mallorca sobre el Reial Madrid. La docent rep pocs dies després amenaces de mort i es difon la seva fotografia per xarxes socials amb textos injuriosos. Les Corts de Castellà i Lleó debaten sobre la qüestió. A l’hora de votar, PP i Vox condemnen amb fermesa l’escalada verbal. En canvi, Podemos vota en contra i el PSOE s’absté. Imaginen el rebombori polític i mediàtic que s’hagués organitzat devers Madrid? Visualitzen els insults dels tertulians d’emissores de ràdio i televisió? La primera part de la història és falsa, excepte la victòria mallorquinista. La segona ha succeït al Parlament de les Illes Balears, però amb protagonistes distints.
Vox vota en contra de què el Parlament condemni amenaces a una professora de La Salle; ergo Vox defensa algunes modalitats de violència. Depèn d’on vengui. Escriure «revisa los bajos de tu coche cada vez que lo cojas, no vaya a ser que por casualidad tengas un explosivo plástico», s’assembla molt a la manera amb la qual els terroristes d’ETA s’adreçaven a les víctimes. Però això no és condemnable, segons la ultradreta de Jorge Campos.
El PP és molt dur quasi cada dia parlant dels bilduetarras, malgrat fa dotze anys que aquests terroristes deixaren d’assassinar. En canvi, els populars de Marga Prohens es posen de perfil i s’abstenen quan es tracta de defensar la professora de La Salle a la qual li escriviren «os invito a decirle a esta nazi todo lo que pensáis de ella». Divulgaren la seva foto amb la parella i el fill, acompanyada del text «vamos a ir a por ella».
La moció contra la qual votà Vox i s’abstingueren els populars manifesta la «solidaritat i el suport» del Parlament a la docent, «víctima d’amenaces i insults». Es tracta de la mestra que s’oposà al fet que es posessin banderes espanyoles a l’aula un dia que jugava la selecció espanyola durant el mundial de Qatar.
Aquest país no serà normal mentre la dreta s’abstengui de col·laborar en la cerca dels cadàvers de les víctimes de la repressió feixista. Ni quan l’esquerra calli en lloc de rebutjar actes com, per exemple, el succeït fa uns anys a l’església de Sant Miquel de Palma, quan un grup de joves interromperen una missa i s’enfrontaren als fidels en defensa de l’avortament lliure. No tendrem maduresa democràtica si els dirigents de la dreta i l’esquerra apel·len al fetge i no a la raó a l’hora de debatre. Serem de la tercera divisió de la democràcia si a un Parlament es diu «imbècil», «feixista» o «criminal». Està de moda entre els polítics donar fum enlloc de llum.
Com a excepció, és digne de lloança que Alberto Núñez Feijóo, proclami que «no tot val en política» i que no acceptarà que s’ataqui «la dignitat de cap dona emparant-se en les sigles del PP». Ho declarà després de les vergonyoses paraules del batle popular de Villar de Cañas, Conca, sobre la ministra Irene Montero. Aquest hauria de ser el camí a seguir.
No hauríem d’oblidar mai que un foc és molt bo d’encendre, basten un misto i les condicions de sequera i vent favorables per causar una tragèdia. PP i Vox haguessin pogut apagar un foc dimarts. S’estimaren més trepitjar la mànega dels bombers.
Post scriptum. La setmana passada ens queixàvem del molt que costa al ciutadà rebre respostes als seus problemes per part de les administracions públiques. Dimarts sabérem que el Govern de Francina Armengol permetrà teletreballar als funcionaris fins a quatre dies a la setmana. És a dir, el 80% de les jornades. Demagògia preelectoral d’alt voltatge. En canvi, no he llegit ni una sola proposta per millorar la resposta a les demandes, les necessitats i les queixes dels ciutadans que paguen els sous amb els seus impostos. I sí, la darrera part de la frase també pot ser demagògica, però és la realitat.
