Una de les estratègies que s’usen habitualment en la vida política, principalment, és la de silenciar amb celeritat els possibles errors que s’han comès respecte a alguna gestió no portada a terme amb l’habilitat i delicadesa que s’exigia i alhora desviar l’atenció cap a altres assumptes. Com més aviat hom oblidi i s’allunyi de tals desencerts, doncs, millor. Tirem-hi terra al damunt, fem taula rasa i que no es parli més del tema, talment com si mai no hagués existit. Aquest és el full de ruta que tenen fixades moltes administracions que amb les seves decisions polítiques desafortunades han perjudicat i, de quina manera, a molta gent. Amb l’oblit, s’evita el desprestigi de la institució que ha anat alimentant aquest malson, però que sofreixen els altres. Em refereixo al que ha passat amb el professorat de Formació Professional, exclosos de les borses d’interins per una decisió, diguem-ne més que arbitrària, de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears, perquè mentre a la resta de l’Estat espanyol poden continuar treballant amb la mateixa titulació fins a la seva extinció o allargant els terminis, com així ho han manifestat algunes comunitats autònomes, com les de Castella i Lleó, (Boletín Oficial de Castilla y León, nº 245 de la ORDEN EDU/1866/2022, de 19 de desembre); la de Galícia, segons ha anunciat fa poc el conseller d’Educació i Cultura, Román Rodríguez, o la de Navarra, que ha prorrogat els terminis fins al 2026, a la nostra Comunitat, en canvi, mai de la vida, com si l’ombra d’una mà negra estigués al damunt i no deixés avançar cap diàleg o entesa possible. És una pregunta que queda en l’aire, per què aquí, no? Què hi ha darrere que la majoria no sap? Qui ha romàs obcecat o encegat davant aquest embroll? No ha estat el conseller que s’ha tancat en banda, sense possibilitat d’arribar a cap solució com així ho han fet altres administracions? Les formes són importants i a vegades hom presumeix d’allò que no es té. El professorat que ha quedat exclòs és un petit grup d’onze persones —per a la Conselleria, probablement és insignificant— amb més de trenta anys d’experiència i que estan a les portes de la jubilació. La presidenta Armengol, d’una manera frívola, en resposta a la pregunta del diputat Josep Melià i Ques respecte als esmentats despatxats (podeu cercar el Registre general d’entrada al Parlament núm. 10570/2022), del partit El PI, va dir en seu parlamentària que no tenien l’aval suficient per a impartir la seva matèria, tot i tenir un informe favorable dels serveis jurídics elaborat per la mateixa Conselleria, que va desestimar en aquell moment. En el fons, va ser ella que va enganyar i confondre a la ciutadania. Certament que no podem comparar; tanmateix, l’experiència d’aquests docents és indiscutible i si no haguessin estat competents, segurament no haurien estat tants anys impartint la docència. A tall d’exemple, el cas de José Carlos Franco, un dels professors afectats i que va acabar a l’hospital de Son Espases per un episodi d’angoixa a causa d’aquesta situació injusta, ha entrat en les llistes d’interins de Castella i Lleó com a professor d’instal·lacions electrotècniques. Si no és així, aleshores ens hauríem de preguntar que pinta la Conselleria respecte a l’educació dels nostres joves. Ben segur, si hom fa una mirada pels diversos ministeris i conselleries de l’Estat espanyol, que en trobaríem més d’un, amb un càrrec polític important, que ni tan sols han fet estudis universitaris o simplement posseeixen estudis de batxillerat i res més. El que exigim pels altres, l’hem d’exigir també per a nosaltres. Els onze docents s’adhereixen a una disposició de Llei en la qual es manifesta que si feia dos anys treballats abans del 31 d’agost de 2007, els seus títols s’equipararien a un títol de grau universitari. Tot i que el Govern diu que la manca de professorat d’FP no es deu a l’acomiadament d’aquest grup específic, sembla que la realitat és una altra. A més, aquí es veu l’ètica de la Conselleria, que davant la pressió mediàtica han ofert a la resta del professorat que cobreixin, de manera temporal, amb l’incentiu d’hores extres, les baixes existents. En canvi, alguns docents, a més de ser companys i amics de feina, no han volgut fer-ho per tal de no perjudicar el col·lectiu docent que ha quedat discriminat. Arribats aquí, de manera succinta, exposo la cronologia dels fets. Primer, a la resta de l’Estat, el professorat d’FP en paritat de títol fan feina; a més, han obert les llistes perquè puguin presentar-se per aquest curs. Segon, l’Estat espanyol ha tret un Reial decret per anul·lar l’equivalència del títol a efectes de docència per al curs vinent, per així garantir el procés d’estabilització. Tercer, el professorat exclòs ha presentat un recurs contenciós administratiu contra la resolució d’estabilitat que els deixava fora. Teòricament, la resolució era per a resoldre la problemàtica del professorat contractat i en trobar-se exclosos, ja no compleixen les directrius europees. Quart, la majoria de les comunitats autònomes cerquen fórmules perquè puguin continuar fent feina com a interins en un període suficients fins a la jubilació, d’entre tres i cinc anys. Navarra, l’exemple adés esmentat, l’ha prorrogat fins al gener de 2026, Castella i Lleó fins a extingir, i pel que sabem també hi ha acords a Astúries, Galícia, mentre que Andalusia està encara per concretar. Mentrestant, ni en el Govern ni en la Conselleria, cap mena d’empatia ni sentiment, tan sols silenci. No hi ha cap explicació raonablement justa i equitativa. El paper de la nostra presidenta en el Parlament el 22 de novembre de 2022, talment com hem dit més amunt, fou realment trist, ja que gaudia de l’informe elaborat pels serveis jurídics de la Direcció general de la funció pública datat el dia 1 de juny de 2022 signat pel cap del Servei de Règim jurídic Oscar Móra Orvay amb el vistiplau del cap del Departament jurídic Rafel Alomar Lladó, on s’esmenta el ja comentat anteriorment, que per a la selecció del professorat tècnic d’FP és necessari o bé el títol de grau universitari o titulació equivalent; o bé, per a les especialitats docents en què així estigui regulat, una titulació equivalent a efectes de docència. Tal informe, remarquem això, estava damunt la taula del conseller i, suposem, que també de la presidenta, abans de l’adjudicació de les places. Per tant, un informe favorable ignorat en el Parlament. Totalment inadmissible. D’altra banda, la resposta dels sindicats mallorquins ha estat tèbia, per no dir negligent o indiferent, ja que la seva feina principal és defensar els treballadors. No cal dir que han fet alguna cosa, amb tot, fàcilment s’han oblidat del problema. Els sindicats d’altres autonomies, sí que els han defensat de manera insistent en el temps, perquè llurs drets no es vegin vulnerats. Últimament, han sortit diverses notícies sobre aquest afer. A la Comunitat Valenciana, UGT prepara mobilitzacions, perquè la nova llei educativa, LOMLOE, ha tirat en terra la moratòria indefinida que els sindicats aconseguiren en l’àmbit nacional per a aquest grup de docents a «extingir». Hi ha especialitats d’FP que no es poden obtenir com a títol universitari perquè no existeixen, com és cuina i pastisseria, manteniment de vehicles, producció d’arts gràfiques i així fins a dinou especialitats. El Butlletí Oficial de l’Estat les contempla amb un cos únic singular, però no poden aspirar a una millora laboral com la resta que tenen un grau i que passaran a integrar el nou cos d’FP. La UGT valenciana diu que de les vint-i-nou especialitats que hi ha en FP, dinou es veuran afectades per la nova normativa, tot i la seva àmplia experiència docent, posant en perill el seu futur laboral. En fi, resulta que en el procés d’estabilització del professorat d’FP, aquests seran els grans perjudicats pel que fa a la baremació general. Com acabarà tot això? De moment, arreglar una cosa per espatllar-ne una altra.
