Ara que els i les pageses i ramaderes tornen a alçar la veu en contra que el sòl rústic s’utilitzi per a les renovables, és moment de fer sentir les propostes de la societat civil per impulsar un sector molt injustament castigat des de fa massa temps i per molts de motius que, en canvi, hauria d’esdevenir fonamental per la nostra economia i la nostra societat.
En l’actualitat, el sector agroalimentari afecta el PIB de les Illes en menys d’un 1%, la qual cosa correspon a menys d’una tercera part del percentatge nacional. Tot i que el PIB agrari sigui insignificant, hem de dir que l’agricultura implica molt a nivell de territori i del nostre paisatge i per això des del Fòrum de la Societat Civil creiem que hauríem de trobar un altre indicador que estès més enfocat en lo local i no tant en termes macro, que desfigura la nostra realitat.
Des del Fòrum de la Societat Civil, com hem recollit a la publicació El futur que volem, hem identificat els esculls concrets amb els quals es troba el sector primari a les nostres illes i, alhora, treballem propostes molt concretes per superar-los.
Un professional del sector primari a les Balears percep pel seu treball la meitat de la renda que un de la Península. Per això veiem imprescindible per a l’enfortiment del sector agroalimentari, garantir rendes dignes i assegurar el relleu generacional. D’una altra banda, cal incorporar de manera efectiva l’agricultura periurbana, tant la professional com l’orientada a l’autoconsum i impulsar la ramaderia extensiva, la pesca d’arts menors o les iniciatives locals de processats alimentaris, amb un menor impacte ecològic.
El canvi climàtic també representa un escull per al sector primari: les previsions d’augment de les temperatures obliguen a fer un disseny integral dels cultius pensant en una adaptacio varietal amb espècies que puguin suportar altes temperatures i una pluviometria més irregular. A més, posant en actiu l’actual terreny rústic en desus a Mallorca contribuiríem a l’adaptació al canvi climàtic i, fins i tot, a la seva mitigació. És necessari restaurar la biodiversitat, el sòl i la qualitat de l’aigua, que permetrà millorar els resultats que obtinguin els agricultors i que a llarg termini suposarà un benefici sostenible.
Es imprescindible que el sector primari treballi de la mà amb la innovació tecnológica i de la investigació i així aconseguir que hi hagi menys pèrdues ecológiques en tot el procés de producció i distribució. Les diverses experiències existents, que s’han d’anar proposant i contrastant, haurien d’estar ben presents en les noves instal·lacions industrials agroalimentàries per poder contribuir en la rendibilitat i la diversitat productiva.
Els circuits de comercialització són l’últim escull amb el que es troben els i les productores agrícoles i ramaderes. Una solució són els circuits curts, que permeten rebaixar el preu final al consumidor, pel fet de no tenir intermediaris, i fer arribar directament els beneficis al productor a un preu més just. Fomentar el comerç de proximitat i els productes de Km 0 amb polítiques i accions que afavoreixin la cooperació entre el sector comercial tradicional i el sector agroalimentari. A més, veiem important que s’aposti per una compra pública massiva de producte local per a la restauració col·lectiva (escoles, hospitals, residències, etc). És imprescindible vincular estretament el canvi de model turístic amb el consum de producte agrícola mallorquí.
Aquesta és una mostra de les nostres idees: són factibles, necessàries i urgents. Ara el que falta és fer-les arribar a aquells que prenen decisions perquè no tornin a donar l’esquena, una vegada més, a aquells i aquelles que podrien omplir les nostres taules cada dia i contribuir així definitivament a diversificar l’economia de les illes, amb criteris de sostenibilitat i resiliència.
