Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Miquel Àngel Lladó Ribas

Contra el masclisme, tots plegats

Quan el passat 20 de gener n’Antònia Matamales, presidenta del col·lectiu Dones de Llevant, va enviar-me el comunicat en què lamentaven i condemnaven la tala d’un arbre sembrat al seu moment a la plaça de les Perleres de Manacor, i que recordava les dones assassinades per la violència masclista, vaig pensar en la novel·la Patria, de Fernando Aramburu, concretament en els passatges en què relata com Bittori, una de les protagonistes, ha d’anar gairebé d’amagat a visitar la tomba del seu marit, el Txato, assassinat per ETA. La tomba, d’altra banda, ha estat objecte de pintades humiliants per part de simpatitzants de l’organització armada, en un intent d’intimidar i/o anul·lar qualsevol gest que impliqui solidaritat o compassió envers les víctimes del seu fanatisme.

Existeixen al meu parer notables paral·lelismes entre els acòlits d’ETA -o de qualsevol forma de terrorisme- i les persones -homes, segurament- que perpetraren la vandàlica acció que acabà amb l’arbre sembrat per les Dones de Llevant. Potser a algú li semblarà exagerada la comparació, però lo cert és que en el moment en què escric aquestes línies -dissortadament existeix una elevada possibilitat que quan es publiquin la xifra no s’ajusti a la terrible i quotidiana realitat de la violència masclista- 1.188 dones han estat assassinades per les seves parelles o companys sentimentals des de l’any 2003. Haurem de concloure, per tant, que el fet de tallar l’arbre de les Perleres és alguna cosa més que una salvatjada innòcua, i que darrere de l’acció s’amaga el negacionisme i l’odi que molts homes encara senten cap a tot allò que simbolitzi avançar cap a majors quotes d’igualtat en drets entre homes i dones, i, de manera especial, contra l’erradicació de la violència masclista en qualsevol de les seves formes i manifestacions. Deia, n’Antònia, al seu comunicat, que «les dones no caurem en la por ni en l’alentiment». Al cap i a la fi això és el que voldrien els homes covards que actuaren amb nocturnitat i traïdoria la matinada del 20 de gener, de la mateixa manera que això és ni més ni menys el que pretenien els simpatitzants d’ETA amb les seves accions violentes i d’esporuguiment contra la memòria de les víctimes.

Però les Dones de Llevant són obstinades i fermes en les seves conviccions. «Som moltes i estem juntes», afirmaven al seu comunicat. Bona prova d’això és que aquest dissabte a les 12.30 h tornaran a sembrar un nou arbre a la plaça de les Perleres, un acte al qual conviden totes les persones que vulguin expressar el seu rebuig a la violència masclista. «La misogínia no podrà talar l’arbre de la justícia, la pau i la igualtat, perquè les seves arrels són el substrat de les nostres vides, ens ajuden a crèixer com a persones. El seu tronc és fort i robust i el masclisme no el doblegarà, perquè representa la nostra fortalesa i autoestima», expressen a la convocatòria. Els homes no podem romandre aliens a aquesta invitació, raó per la qual la nostra associació, Homes per la Igualtat, acudirà a la sembra d’aquest nou símbol d’igualtat i rebuig a la barbàrie que comporta la violència masclista en qualsevol de les seves repugnants expressions.

Precisament aquest serà el tema que Miguel Lorente Acosta, professor de Medicina a la Universitat de Granada i autor de nombrosos i reconeguts estudis sobre la matèria, abordarà en una xerrada que hem organitzat i que porta per títol Las raíces profundas del machismo, un acte que tendrà lloc el proper 7 de febrer a les 19 h a la parròquia de l’Encarnació de Palma i al qual així mateix convidam tothom que vulgui conèixer més de prop la gènesi i les possibles solucions i/o aportacions al voltant d’aquesta xacra social. Escoltar Lorente sempre és una alenada de lucidesa en l’àmbit de la visió d’aquestes qüestions des de la masculinitat, és a dir, des d’aquesta meitat de la població que massa sovint roman indiferent a un problema que ens afecta a tots, dones i homes. A elles (i als seus fills, cada vegada més), per ser subjectes directes i gairebé únics d’aquesta violència; a nosaltres, pel deteriorament de la convivència i l’assumpció de responsabilitats que se’n deriva, i davant les quals no podem seguir més temps callats o passius, com si la cosa no anàs amb el nostre tarannà o manera de ser.

«No passaran», podríem concloure, tot apel·lant a la convicció que aquesta forma de terrorisme, tal com succeí al seu moment amb la violència etarra, serà algun dia erradicada. El camí per aconseguir-ho no serà fàcil, certament, però tal com afirmen les coratjoses i emprenedores Dones de Llevant, mai no deixarem d’obrir finestres en aquest cel aparentment opac i tancat.

Compartir el artículo

stats