L’Estat espanyol assumirà aquest 2023 la presidència rotatòria de la Unió Europea. Ho farà per cinquena vegada i a les portes de la celebració, excepte sorpresa, de les pròximes eleccions generals, previstes enguany. Sense dubte, l’actual president espanyol, Pedro Sánchez, intentarà treure’n profit i rendibilitzar l’impacte mediàtic com a revulsiu electoral per a tractar de seguir en la Moncloa l’any 2024 i després, com ja apunten molts analistes, fer un salt cap a la política internacional. Així les coses, i al marge de l’aparador personal que aquest mandat europeu li suposa, Sánchez no pot deixar d’abordar temes crucials pendents per a Mallorca i el conjunt de les Illes Balears.

Aquest període ha de servir per a situar en l’agenda política una qüestió vital per al nostre futur col·lectiu: som els responsables d’aplicar bona part de la normativa europea i, en canvi, no tenim una veu pròpia a Europa. L’Estat espanyol ens ha privat de qualsevol representació davant les institucions comunitàries. És per això, que sense el reconeixement de les realitats pròpies, més enllà de la perspectiva dels estats que ara en formen part, Europa té una visió esbiaixada dels pobles que la conformen. És ben hora de reconduir la situació i construir l’Europa dels pobles i sense tuteles interessades.

Ni volem ni tampoc necessitam cap mediador. El govern espanyol no pot defensar els nostres interessos perquè la nostra realitat i les nostres aspiracions no són les mateixes. És urgent que la UE desenvolupi polítiques reals i efectives a favor de la insularitat. Un fet que ara, tot i que la nostra idiosincràsia insular forma part de la realitat geogràfica i política de la UE, el ben cert és que fins ara s’ha fet ben poc. És imprescindible corregir les mancances derivades del nostre principat tret diferencial. Per això mateix, cal exigir la nostra presència allà on es prenen decisions i negociar directament sense la supervisió d’un tercer.

Fins ara, i sense que ningú ens escolti directament, la UE ha estat incapaç d’aplicar una normativa efectiva per a revertir les repercussions negatives i els desavantatges dels territoris insulars i situar-los al mateix nivell dels continentals. Sánchez pretén presentar-nos davant d’Europa, una vegada més, com un parc d’atraccions i a l’agenda que ja s’ha fet pública només hi ha programat un acte a Mallorca durant el mandat. Com ja va ocórrer durant la presidència espanyola de 2010, Mallorca acollirà el pròxim mes d’octubre un acte centrat en el turisme. Cal superar els tòpics i abordar problemàtiques a l’habitatge i el govern de Sánchez té l’obligació, mentre sigui el nostre interlocutor, d’atendre la nostra petició i exigir a Europa canvis normatius per a poder limitar la compra d’habitatge a no residents. És una qüestió de voluntat. Hi ha precedents i no hi ha excuses.

La presidència rotatòria de la UE també ha de servir per a fer respectar els drets lingüístics de la ciutadania. Des de fa més de trenta anys diferents institucions i Parlaments de territoris de llengua catalana han demanat reiteradament l’oficialitat del català a Europa. És una anomalia malgrat ser una llengua parlada per milions de persones que la tenen com a pròpia. Una anomalia que vulnera drets i que dificulta l’accés als fons i programes europeus de contingut lingüístic, educatiu o cultural —que, en canvi, són accessibles a països tercers—. És més, hi ha disposicions legals europees que restringeixen l’oficialitat territorial del català, com les relatives a l’etiquetatge i que només és preceptiu en les llengües oficials de la UE.

Cal posar fi a tot això; necessitam que Europa ens miri de cara i ens reconegui. Fer-ho serà reconèixer que al projecte europeu hi cabem tots. Girar-nos l’esquena ens condemnarà a continuar militant la segona divisió europea.