Sant Antoni: Diada –Nacional- de les Illes Balears?

Responsables de l’organització es demanen si s’han d’arbitrar mesures per reconduir la festa, que cal evitar aquestes aglomeracions, que no estam preparats per assumir una festa amb l’esquema tradicional. El batle de Manacor no va assistir a les Completes com a protesta per les mesures adoptades en l’aforament; a sa Pobla molta gent va romandre pels carrers o carrerons del poble perquè no va poder accedir a la plaça; molts de foguerons i torradores estaven tan massificats que era impossible torrar un botifarró... Què n’hem de fer de tot això? Com es pot reconduir aquesta festa?

Tenint en compte que dia 17 de gener ja és la Diada de Menorca, i que a Eivissa i Formentera també se celebra Sant Antoni, la proposta és clara: que Sant Antoni sigui declarat Diada –Nacional- de les Illes Balears. Recordem que també se celebra al País Valencià i al Principat, de manera que podria conformar, a la llarga, una Diada conjunta. Però això ja ho debatríem més endavant. Si s’aconseguia aquesta fita, aconseguiríem que la celebració s’avingués amb les ànsies dels illencs que senten com a seva aquesta festa. Aquí no caldria inventar-se actuacions o esdeveniments per completar la festa, ja que conté tots els ingredients per ésser considerada com la Diada.

La festa nacional commemora un esdeveniment històric, polític o cultural vinculat a la història d’un poble. A la majoria dels països marca el naixement de la nació: independència, com als EE UU; emancipació enfront del sobirà, com a França; adopció d’una constitució, etc. En alguns altres, està vinculat a la personalitat dels sobirà amb qui la nació s’identifica: aniversari, com als Països Baixos o a Luxemburg; data de la prestació de jurament del primer sobirà, com a Bèlgica; al Quebec, província del Canadà, la Saint-Jean-Baptista, festa del sant patró dels francocanadencs, ha estat adoptada pel parlament com a festa nacional del Quebec, etc. La manera com es concep la festa pot conformar un panorama desolador: per separat no feim més que arraconar símbols i maneres d’actuar que ens farien més forts, ja que junts podem albirar un horitzó de festa –nacional- complet, respectat, acceptat i que reforci els sentiments de pertànyer a una col·lectivitat.

La festa és necessària perquè conté uns ingredients, uns rituals, que aixopluguen el tarannà de tot un col·lectiu. La festa vol persones que s’hi identifiquin, que juguin un paper determinat, que en siguin actants i no elements passius. I és perquè per damunt del fet concret, de la norma, de la relació, hi ha quelcom que sura per damunt de l’esdeveniment: de manera inconscient, ens sentim part d’aquest mateix grup, en compartim els anhels, les alegries, les decepcions, les mancances, els guanys. I això no és tangible, no és material, no és quantificable. Però no deixa de sobtar que, davant aquests elements, és quan una persona s’entendreix, plora, o és capaç de donar la vida, encara que sigui per una idea. Miquel Piris, en referència a Sant Antoni d’Artà, diu que «és un nin que plora i un dimoni que li pessiga una galta. Una gatera de vi barat. Un cavall que sua. Una al·lota cantant dins una carrossa mentre saluda son germà. Un vell que recorda. Un amic que retrobes. Una abraçada a la vida. Dos que es barallen davant el bar de moda. Es l’olor de la fusta que crema a primeres hores i el caliu que no vol dir adéu a la cavalcada. Es una parella novella besant-se mentre una pandilla passa cantant tres cantons més avall. És el mirall que roman penjat el dissetè dia del calendari a l’aguait per reflectir-nos-hi cada any».

Sant Antoni és una festa arrelada en els costums populars, l’origen de la qual es remunta a l’antiga societat agrícola. La veneració al sant s’ha representat de diferents maneres a través dels anys, i ha evolucionat fins a convertir-se en la festa que avui coneixem, que mai no ha perdut l’essència de la seva raó de ser. I els motius de la Diada –Nacional- de les Illes Balears són, entre d’altres: -Se celebra arreu de les Illes Balears, amb un ritual compartit més o menys unificat, respectat i acceptat; les Obreries, Confraries i Institucions hi haurien de treballar conjuntament. –Hi ha referents històrics, mitològics, culturals, antropològics, socials, que aixopluguen el rerefons de la Diada: ha de tenir unes arrels profundes. –També hi ha una sèrie d’elements de la festa generadors d’expectatives: la cultura d’un poble és un conjunt de significats compartits pel grup que inclou normes i valors que el mateix grup té esma a conservar i transmetre, d’aquesta manera la cultura esdevé un entramat de significats compartits que estan dins la ment de les persones que conformen una identitat cultural específica; Sant Antoni posseeix els «significats compartits». –És necessari que aquest esdeveniment tengui una capacitat generadora d’identificació entre totes les persones que, d’una manera o altra, viuen i senten aquesta festa. –Ja tenim el dia, ningú no el discuteix, i no celebram cap derrota, sinó un esclat de festa, de sentiments, de rituals.

Si som capaços de transcendir el miratge local i eixamplar l’horitzó de tots i cada un dels actes que feim a la celebració, si som capaços de saber compartir-los i respectar les singularitats de cada lloc, d’entendre que hi ha més elements que ens aprofundeixen en la nostra manera d’ésser i d’actuar, de sentir i de viure, de riure i plorar, de meravellar-nos i sorprendre’ns, llavors sí que serem capaços d’exposar la voluntat ferma de convertir Sant Antoni en la Diada –Nacional- de les Illes Balears.