L’alemany Siegfried Adler (Görlitz, 1943) fou el primer ciclista professional estranger que visità Mallorca del qual se’n té coneixement. Era l’hivern de 1964 i s’allotjà a un hotel de s’Arenal per dur a terme la seva pretemporada hivernal. Posteriorment, altres ciclistes famosos de l’època; Hans Knecht, Rick Van Looy, i molts més, escolliren també Mallorca per preparar la temporada ciclista. De mica en mica, Mallorca va agafant merescuda fama entre els ciclistes i aficionats del centre d’Europa. Així, vells campions ciclistes organitzaven grupets i els clubs programaven petites estades de dues setmanes per a la seva preparació.

Aquest fou el bessó de la gran eclosió del cicloturisme als anys 80-90, dels aficionats a la bicicleta centre europeus que per imitació o efecte mirall, volien compartir hotel i carreteres amb alguns dels seus ídols.

Avui dia l’estimació que es fa del nombre de cicloturistes estrangers que ens visiten anualment, està al voltant dels 125.000 i 150.000 ciclistes (sorprenentment i malauradament no hi ha dades oficials!). A més, hem d’afegir els milers d’aficionats illencs que principalment els caps de setmana sortim a les carreteres per gaudir del nostre esport preferit.

Per què Mallorca i no altres indrets de la Mediterrània s’ha convertit en el paradís del cicloturisme a nivell mundial (i ho dic bé, a nivell mundial!)? Hi ha tot una sèrie de motius; clima, connexions, qualitat oferta hotelera, orografia...que no detallaré perquè no és el motiu d’aquest escrit, però el que si vull destacar aquí és «l’excel·lent» xarxa de carreteres secundàries, terciàries i camins rurals que podem gaudir els ciclistes i que ens permet circular amb certa sensació de seguretat. O així era fins fa pocs anys!

D’un temps cap aquí el que si ha canviat a pitjor, és una major sinistralitat dins el col·lectiu ciclista provocat pel mal estat i la manca de manteniment de les vies més emprades per els ciclistes. Asfalt deteriorat, clots (de cada dia més i més grossos), brutor a les voreres, senyals lumínics («ojos de gato») col·locades al costat de la retxa blanca (per un ciclista és com una pedra que trobes cada 50 metres) i no a l’exterior de les voreres quan resulten igual d’efectius, etc. etc. Tot plegat, quan avui surts en bicicleta has d’estar més pendent del que trobes a terra, que no del que tens al davant.

No faré un catàleg (que existeix per cert) de possibles actuacions a fer per el Departament de Carreteres del Consell de Mallorca, perquè no és aquest el foro per exposar-ho, però si vull posar un exemple paradigmàtic de la manca de manteniment i sobretot la manca absoluta de sensibilitat i desídia cap el col·lectiu ciclista per part de qui té les competències per actuar en aquest sentit.

Es tracta del Coll de Sóller (Ma-11), que des de que es va inaugurar el túnel i d’això ja fa més d’una vintena d’anys, s’ha convertit en zona de pelegrinatge de qualsevol ciclista illenc o estranger que pot gaudir d’una pujada i baixada d’un coll de muntanya espectacular i sense gaire trànsit de vehicles a motor. Fins aquí tot perfecte! Altra cosa és que sembli que el Departament de Carreteres hagi descatalogat aquesta via per la manca de vehicles motoritzats que hi circulen i el deteriorament actual d’alguns trams que uneixen les dues boques del túnel a través del coll el converteixin, en aquests trams, en gairebé impracticable per a la bicicleta i en una trampa pels milers de ciclistes que el transiten pujant i sobretot davallant. No caldria una acció decidida per part de les nostres Institucions per convertir el Coll de Sóller en una via emblemàtica i prioritària pels ciclistes? Reasfaltat, senyalítica adaptada a l’esport ciclista, miradors... tot menys aquest estat d’abandonament absolut i fantasmagòric que te fa pujar els colors quan vols mostrar aquesta emblemàtica pujada a qualque amic ciclista vengut de fora.

Existeix una Messa de Seguretat Vial, promoguda des del Consell de Mallorca, per tractar aspectes com els indicats aquí. Des de l’inici de la pandèmia aquesta Comissió es va deixar de reunir per motius sanitaris. A dia d’avui no es coneix quan es tornarà a convocar. O be la seva utilitat és nul·la o algú li hauria de caure la cara de vergonya per pensar que la pandèmia encara és motiu per no tornar-la a convocar.

Vet aquí una informació actual i demolidora: els equips ciclistes World Tour (1ª divisió del ciclisme professional) que fa uns anys, gairebé tots feien les primeres concentracions de la temporada a Mallorca, segons un estudi realitzat per la Gazzetta dello Sport i publicat per diferents mitjans estatals, durant aquest darrer mes de desembre només dos equips han fet la seva concentració a Mallorca (Inneos i Bora), i fins a 14 equips! ho han fet a zones turístiques del Pais Valencià.

Una competència de cada vegada més ferotge per part d’algunes zones hoteleres de l’arc mediterrani (Pais Valencià, Catalunya, ...), que estan ja provocant una «canibalització» de part d’aquesta clientela cap als seus establiments turístics i qui sap si també pel mateix efecte mirall o d’imitació, acabarà enduent-se bona part d’aquest sector turístic d’èxit. Hauran notat que les nostres carreteres ja no són tan aptes per a l’ús de la bicicleta?

Ha arribat l’hora de posar-se les piles. Les Institucions ho poden fer pensant en clau econòmica, treballant i cuidant un sector, el cicloturista, exitós com producte turístic diversificador i desestacionalitzador.

I si no ho volen fer en clau turística, que ho facin per tots nosaltres, els milers de practicants de la bicicleta que hi ha a Mallorca, que també pagam impostos, que tenim els mateixos drets que qualsevol altre usuari de les nostres vies i que exigim una major sensibilitat cap al nostre col·lectiu i on sempre som els grans oblidats.