Catxindena Tomeu, me l’has feta bona... Que no havíem d’anar a berenar plegats? La nostra va ser una coneixença breu, és cert. Coincidírem a Son Llàtzer per casualitat; tots dos havíem agafat la covid i durant uns dies -un cap de setmana, si mal no record- compartírem conversa i una visió de la vida que tenia molts de punts en comú. Record que tenies calor i jo en canvi era més aviat fredolec, però fins i tot en aquest detall arribàrem a un consens que presagiava l’inici d’una bona amistat. Em contares que havies fet molta feina, en aquesta vida, que menaves un taxi i que quan tenies un moment lliure el dedicaves a caminar o a córrer, ja que allò que et feia feliç de bon de veres eren els espais oberts, l’aire pur, la impagable sensació de llibertat...
Quan em donaren d’alta em demanares un favor, si podia deixar-te cinc euros per engegar la televisió de l’habitació, ja que en aquell moment no tenies menuts. Jo te’ls vaig donar i tu em digueres que, a fi de tornar-me aquell «deute», un dia quedaríem per anar a berenar i em convidaries. Jo hi vaig venir a bé, al cap i a la fi era la garantia que tard o d’hora ens tornaríem a veure. No frissava, de tant en tant et telefonava i em deies que encara hauríem d’esperar un poc més, que no acabaves d’estar del tot fi. La darrera vegada que vaig parlar amb tu va ser fent el Camí de Sant Jaume, fa un parell de setmanes. Vaig enviar-te una foto on els meus companys i jo brindàvem per la teva salut cervesa en mà, i tu em contestares amb un emotiu i entranyable àudio.
Poc abans de Nadal vaig enviar-te una felicitació que ja no contestares. La teva filla m’escriví un WhatsApp a través del teu mòbil on em deia que te n’havies anat per sempre. Però jo mir la teva foto de perfil i et veig caminant amb un amic per les vies d’un tren, i sé que quan arribis a la propera estació em telefonaràs per anar a berenar i poder tornar-me així aquell deute gràcies al qual ens teníem l’un a l’altre, tal com m’explicava la teva filla en el seu sentit missatge.
Avisa’m quan siguis «a puesto», no te n’oblidis.
