El Preàmbul de la Constitució de 1978 es refereix a Espanya com a «la Nació Espanyola», sense ni més ni pus. L’article 1º diu que «Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret», val, i l’article 2 estableix «la indissoluble unitat de la Nació Espanyola». El fet que llavors no s’abordàs la més que evident existència a Espanya de tres territoris que complien i compleixen els requisits per esser considerats nacions sense estat (Catalunya, País Basc i Galicia) només es pot entendre pel delicat moment històric en què s’aprovà la Constitució. Avui, ja no hi ha cap obstacle en reconèixer l’existència de la «nació espanyola»; això sí, sempre i quan es reconegui també la realitat de les tres nacions sense estat presents en el territori. En conseqüència, ja comença a ser hora de posar-se al dia i adoptar la més correcta definició jurídica d’Espanya, que no és una sola nació, sinó un estat plurinacional, amb totes les seves conseqüències.

No cal estendre’s massa en cercar informació sobre les condicions que es demanen per a demostrar l’existència d’una nació, amb estat o sense estat. Vet aquí la definició del concepte en qüestió del Diccionari panhispànic de l’espanyol jurídic: «Conjunt de persones que reconeix una història pròpia i s’identifica pels seus hàbits culturals i el seu projecte col·lectiu de vida en comú». En el llibre De la nació a l’estat de Sebastià Frau, s’exposa un compendi de proves que, totes plegades, identifiquen, des de l’òptica de les ciències socials, una nació: la voluntat col·lectiva d’esdevenir un estat, la llengua, la cultura, la vinculació a un territori delimitat, la presència significativa de partits nacionalistes així com d’institucions d’autogovern i de sistemes d’ensenyament propis. Requisits tots que compleixen avui mateix amb escreix tant Catalunya com el País Basc i Galícia.

P.S. Som futboler, ningú no és perfecte. Cap problema que a la selecció espanyola li diguin Espanya però, per l’amor de déu, que l’entrenador narcisista-sense-causa calli ja, ben igual que ho fa quan sona l’himne en el camp. El fracàs del partit jugat contra els japonesos només s’entén si el xerraire pensà que de porter tenia Ter Stegen i de davanter centre, Vedat Muriqi.