Estimam tant Mallorca que la fotré’m del tot. Cada dia s’amaga el Sol amb nous exemples que demostren que allò que ens ocupa i preocupa no és l’illa ni els seus habitants. Tan sols la productivitat que alguns en puguin treure, la llet que li puguin mamar o la terra que en puguin urbanitzar.
Marga Prohens, Jorge Campos, Agustín ‘el Casta’, Riki López i tot un seguit de manifestants han exigit que Costes aturi l’esbucament del restaurant Bungalow de Ciutat Jardí. Ah! També hi era Patricia Guasp. No sap qui és? És la portaveu parlamentària d’un partit de centre moderat en vies d’extinció. Cada dilluns i dimarts parla a l’antic Círculo Mallorquín, avui dit Parlament de les Illes Balears. Es distingeix dels altres partits, excepte de Vox, en el fet que mai ha pronunciat una paraula en mallorquí o català, que, com la Real Academia de la Lengua Española afirma, són una mateixa llengua.
Polítics, artistes i ciutadans es posaren darrera la pancarta «Salvemos el Bungalow». Ho feren quasi amb la mateixa gràcia que ecologistes i polítics esquerrans exhibeixen el cartell que comença amb el verb imperatiu «Salvem», seguit d’es Trenc, Portocolom, es ferreret o qualsevol altra causa. La majoria d’elles condemnades al fracàs.
Entenc la protesta del Bungalow. També he gaudit d’algun dinar amb vistes a la mar en aquest indret i, a més, trobam tants atemptats a les costes mallorquines, que aquest no sembla ni de lluny el més greu de tots. Obviarem el fet que la hipotètica demolició es fa per complir una llei aprovada pel Partit Popular. Al cap i a la fi, equivocar-se és d’homes, rectificar és de savis.
La pròxima concentració per denunciar la demolició d’un edifici emblemàtic de Santa Catalina o del Terreno s’hauria de celebrar com més aviat millor. Els polítics de la dreta podran continuar així consolidant el seu esperit de lluita en defensa de l’illa, que, tenen un poc rovellat per manca d’ús.
És més, també es podran concentrar quan uns inversors de les llunyanes Austràlia o la Xina decideixin destruir, des de milers de quilòmetres de distància, un altre tros del paisatge mallorquí. De la Serra de Tramuntana, per exemple. D’aquesta manera demostraran quant estimen Mallorca. Perquè cal pensar i creure que tant o més important és un paisatge com un edifici. Al cap i a la fi, un paisatge natural no deixa de ser una construcció molt més antiga que el restaurant Bungalow. Milions d’anys en termes geològics. Dècades o segles si ens referim a la coberta vegetal.
Per descomptat, en el seu afany per defensar el que ja està edificat, trauran doblers de davall les pedres per protegir el nostre patrimoni artístic i monumental. Talaiots, castells, edificis civils o industrials… Que aquests no donen rendiment econòmic? Ja ho sabem, però estam parlant d’amor a la terra. No de xuclar-la fins a la darrera gota.
Parlant d’economia i de xuclar. Els empresaris hotelers estimen tant l’illa en la qual es feren milionaris que inverteixen el seu capital a l’estranger. En el Carib sobretot. Normal. En un món global, les grans empreses també ho han de ser. No s’ha de passar pena, la seva estimació vers els seus orígens personals i els de la seva fortuna les convertirà en mecenes d’esdeveniments culturals i artístics, de la protecció de monuments i de l’adquisició d’espais naturals per tal de protegir-los davant possibles nous especuladors. És el que han fet des de sempre els rics d’arreu del món. No importa si eren burgesos catalans de les darreries del segle XIX o rockefellers americans. I els nostres prohoms de l’economia no voldran ser menys. Una advertència! Comprar un iot a l’exrei Joan Carles no conta com acte de generositat.
La nova vessant conservacionista i conservadora de la dreta omple els cors de goig. Ha entès ja que estimar Mallorca no es esprémer-la fins la darrera gota com si fos una taronja de Sóller?
