Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Bernat Jofre

Del paradís a la illa-ciutat

Fa tot just una setmana que el grup ecologista «Terra Ferida» ha tornat a fer palès el seu domini de les noves tecnologies, fent públic un informe sobre la progressiva urbanització en que es troba el Fora Vila mallorquí. Les seves dades són eloqüents: de l’any 2015 al 2021 s’han aixecat 1.002 nous edificis en sòl rústic. En el mateix període i en la mateixa categoria urbana, 1.052 cases ja existents eren reformades . El «dossier» no entra a jutjar el gust de les darreres actuacions arquitectòniques, però les ortofotos són palmàries: la màniga ampla de segons quins municipis illencs sembla més que generosa en quan a respecte patrimonial es refereix. La superfície urbanitzada que han suposat les edificacions fetes de bell nou és d’aproximadament uns 3,53km2. Mentre que les ampliacions han consumit uns 0.58km2 més. Així doncs, parlam que en sis anys s’ha encimentat una superfície equivalent al 4% de la illa. La «depredació» ( definició dels de Terra Ferida ) del territori per aquest aspecte pot pujar a bastant més, car les dades es refereixen a tan sols sis anys.

Sabedors de que val més una imatge que mil paraules, la complerta informació va acompanyada d’una visió comparativa - parcel·la per parcel·la, polígon per polígon, les hores de feina deuen haver estat moltes - entre la Mallorca del 2015 i l’actual. El resultat és esfereïdor: allí on abans hi lluïen ametllers o cultius de blat, avui en sorgeixen esponeroses vil·les. Amb una arquitectura en la seva major pensada - i molts de pics pagada - per mentalitats centreeuropees. Al servei d’un floreixent negoci: el Lloguer Vacacional.

I és que si en principi l’objectiu dels conservacionistes era posar de relleu l’urbanització massiva del camp mallorquí, de retruc han posat damunt la taula un altre factor: que la tant discutida massificació mallorquina no és tan sols l’ocupació hotelera, ans al contrari. Sinó l’increment absurd i a voltes abusiu que els Habitatges Vacacionals han tingut a la major de les Balears. Fenomen obviat repetides vegades per certs escriptors i opinadors locals, els quals solen conrear la turismofòbia com a principal element de queixa. Sense contextualitzar l’origen real dels visitants. No fos cas que el seu nínxol de mercat perillàs.

Posem xifres, i veurem de què xerram: a setembre de 2022, el Registre d’Establiments Turístics ( RET ) del Govern comptabilitzava 103.339 places de Lloguer Vacacional i 307.686 d’hostaleria. Amb un matís important: en els darrers deu anys, el nombre de les segones s’havia incrementat en prop de 20.000. El de les primeres, en més de 90.000. «Grosso modo», a la darrera dècada s’han construït l’equivalent a 225 hotels de 200 habitacions dobles al camp mallorquí de la mà del LlV. De la mateixa manera, i com a dada comparativa, un creuer amb 3.000 passatgers equival a 7,5 hotels de 200 habitacions.

S’ha de tenir en compte un altre factor, i no és cap altre que el de l’emprenedoria dels Establiments de Turisme Vacacional. A la primeria del fenomen, era netament casolà. Illenc: aquells família que llogava ca seva del camp per a sufragar la universitat del fill, l’altra que ho feia per treure’n un profit a les cases heretades que queien. En general, hi solien haver dos nexes en comú: les edificacions solien existir i el benefici acostumava a repercutir en un entorn zero: família, manteniment efectuat per gent de la comarca, etcètera. L’aparició dels fons d’inversió alemanys i suïssos ho ha trabucat tot: són corporacions potents econòmicament parlant. Capaces d’agrupar cadastralment en diferents adquisicions econòmiques els suficients m2 per a construir on abans tan sols hi havia rostoll, figueres o ametlerars. En la seva majoria, no solen deixar masses beneficis fiscals a l’Agència Tributària de les Illes Balears. Objecten que l’intercanvi monetari es sol fer en origen i no en destinació. I si una part del darrer es fa aquí ( al check-in o arribada, per norma general ), el més usual és que s’utilitzin aparells de cobrament de targetes de crèdit virtuals, connectats convenientment a ciberbancs. El seu concepte del repartiment de la riquesa és molt llunyà dels emprenedors locals: solen subcontractar serveis de neteja, molt de pics també de capital forani. Aquests darrers solen contractar romaneses, ucraïneses, russes, argentines, uruguaies... les quals (economia d’escala mana) van d’una banda a l’altra de la illa en furgones. Netejant vil·les al llarg i ample de la geografia insular. Són les anomenades «kellys vacacionals», les pàries del sistema laboral d’aquesta comunitat: ningú defensa les seves esquenes o se’n cuida de les seves condicions laborals. Tampoc per les seves malalties per excés de treball. Però molt prou, les sofreixen tant o més que les seves col·legues d’hotel

La pregunta és si el ritme és sostenible. O, més ben dit, si la classe política mallorquina n’és conscient del problema. Perquè pareix que no massa. Els grans partits polítics locals s’atenen a la legislació de les «dues quarterades» (15.000m2) per no actuar. A la vegada que creuen que aquest tros de terra s’hauria de desmassificar. Potser el més coherent fóra dictar resolucions - ampliar a sis hectàrees l’àrea mínima per a construir en sòl rústic, per exemple -més restrictives contra l’ocupació del medi rural per part no ja de famílies illenques, sinó de gran capital forani. Que poca cosa vol tenir a veure amb les nostres costums, cultura i tradicions: s’ha de tenir clar que pel darrer, Mallorca és un camp de negoci. I quan aquest fineixi, partirà. Però no es quedarà a refer el paisatge, sinó que el més segur és que deixi com a herència una illa - ciutat. Es tingui clar.

Acotació de l’autor: amb l’arribada de la banca al núvol, no són pocs els sectors que s’hi estan mudant. Des d’immobiliàries fins a asseguradores, passant per llogateres de cotxes. L’estalvi en comissions és enorme, les poques obligacions tributàries, també.

Compartir el artículo

stats