Aquestes són les paraules -textuals- que l’assassí confés de Lucia Patrascu, Ioan Ciotau, va etzibar el 29 de maig de 2016 a alguns veïnats que, encara horroritzats, acabaven de veure com l’home havia mort a ganivetades la seva esposa a la localitat de Pollença. La sentència de l’Audiència Provincial de Palma, ratificada posteriorment pel Tribunal Suprem, destacava la fredor esglaiadora de Ciotau i sostenia, a més a més, que es creia propietari de la vida de la seva esposa. Cal ressenyar així mateix la negligent actuació dels agents del quarter de la Guàrdia Civil d’aquesta localitat -recentment sancionada pel Ministeri de l’Interior-, que no volgueren tramitar la denúncia de la víctima amb les dramàtiques conseqüències que unes hores més tard se’n derivaren.
Ioan Ciotau va dir «puta» a la seva dona. Ja sé que no és comparable una cosa amb l’altre, ni prop fer-hi, però no fa gaire un nombrós grup d’estudiants d’un col·legi major de Madrid utilitzaren aquesta mateixa paraula, puta - «sois unas putas ninfómanas», digueren, exactament- per adreçar-se a les seves companyes d’estudis del Col·legi Santa Mónica en una acció perfectament dissenyada i que no pocs estaments i mitjans han qualificat de simple i innòcua novatada. És evident, insistim-hi, que ambdós comportaments -el de Ciotau i el dels grollers i desafortunats estudiants madrilenys- disten molt quant a la gravetat i les conseqüències. Però no deixa de cridar l’atenció l’ús d’un qualificatiu que s’utilitza amb una notable frivolitat per part de no pocs homes a l’hora de referir-se genèricament a les persones de sexe femení, ja sigui amb una intenció repugnant i malvada, en el primer dels casos, o de lleugeresa i/o desig de submissió sexual, en el segon.
El llenguatge mai és innocent. Tant en un cas com en l’altre la paraula «puta» té unes clares connotacions misògines que no són admissibles ni tan sols en el context d’aparent desinhibició i disbauxa dels estudiants de l’Elías Ahuja, per molt que aquest afer es vulgui vendre disfressat de tradició rància i fora de lloc avui en dia. Qui de nosaltres, especialment en un entorn masculí, no ha sentit l’expressió «todas las mujeres son unas putas», utilitzada per a definir-les com a éssers especialment malvats i perversos? A això em referesc, a la utilització banal d’un qualificatiu que, en alguns casos com el de Lucia Patrascu, va servir de pretext a l’assassí per acabar de manera cruel i esgarrifadora amb la seva vida. Convé recordar que darrere d’aquest qualificatiu obscè i summament desagradable s’amaga la trista realitat de la prostitució, una forma d’esclavatge per a moltes dones víctimes de tràfic i explotació sexual sobre la qual determinades opcions polítiques -de signe suposadament progressista, per a més inri- advoquen ara per la legalització.
D’altra banda el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ens recordava no fa gaire que les Balears tenen la segona taxa més alta de dones víctimes de violència de gènere (27,6 per cada 10 mil), segons les dades facilitades per aquest organisme corresponents al segon trimestre d’enguany, només per darrere de Múrcia. No és una bona notícia, evidentment. Per totes aquestes raons l’associació que presidesc, Homes per la Igualtat – Mallorca, durem a terme demà divendres / avui a Manacor una nova edició -la tretzena- de la «Roda d’Homes contra la Violència Masclista», un esdeveniment que se celebra simultàniament a altres ciutats i pobles de l’Estat i que pretén posar de manifest el rebuig dels homes a aquesta terrible xacra social. A la concentració, que tendrà lloc a les 19.30 h a la plaça de sa Bassa d’aquesta localitat i que en aquesta ocasió compta amb el suport del col·lectiu «Dones de Llevant», hi poden participar indistintament dones i homes. Des de fa uns quants anys convidam també un home que s’hagi distingit pel seu compromís social i/o la seva sensibilitat envers aquesta temàtica a tancar l’acte amb unes paraules de suport, comesa que enguany recaurà en la persona de Manel Santana i Morro, professor de Secundària i escriptor.
Tot i que és cert que la xifra de dones assassinades per violència masclista a l’Estat Espanyol ha baixat una mica respecte d’anys anteriors no podem baixar de cap manera la guàrdia. No fa gaire Victoria Rosell ens recordava que el masclisme és un virus de transmissió social: en tenim una bona prova en moltes de les situacions que quotidianament podem llegir als mitjans de comunicació i que tenen com a protagonistes les dones, ja siguin agressions físiques, sexuals o qualsevol altra violació de la seva dignitat com a persones. No mirem cap a una altra banda, doncs, i donem suport a les dones en les seves justes i legítimes reivindicacions.
