Comencem amb una historieta que no té res de banal i que reflecteix el que veurem més endavant. Es tracta d’una de les conegudes vinyetes de Mafalda, que tenia un animal de companyia, una tortuga, que li posà el nom de Burocràcia. En la primera il·lustració que surt, una amiga va a casa de Mafalda perquè té ganes de conèixer-la, però la tortuga està amagada dins de la seva closca. Aleshores Mafalda s’excusa dient que vingui un altre dia si vol veure-la. En efecte, vista l’experiència que anem acumulant amb els anys, és això el que estem presenciant malauradament amb les diverses administracions, i en allò que afecta el professorat exclòs de la formació professional, un greuge o parcialitat, àdhuc la deixadesa que ha mostrat la Conselleria d’Educació i els seus representants: manca de civisme, niciesa, tal volta negligència i, sobretot, insensibilitat i manca d’empatia. Es renten les mans o s’espolsen la pols de les sandàlies, dient que el problema és seu —mai d’ells—, ja us apanyareu en solucionar-lo. Tan sols els preocupa una sola cosa, mantenir i perpetuar el seu statu quo, no les conseqüències que comporten els seus dictàmens quan involucren la vida dels altres.
S’emparen en lleis que els beneficien d’alguna manera o que comporten una certa malvolença, però no miren mai les rúbriques o potser estan més per les rúbriques i no per l’esperit de la llei. Sempre el sistema per davant de les persones. No importa que tinguis una dilatada experiència, no importa que hagis demostrat ser un bon professional i responsable en allò que fas, no importen els informes positius que hagin fet de tu, no importa la història que hi ha al darrere de cadascú, tan sols ets un número, sense rostre, sense nom ni llinatges. No us penseu que l’adés esmentat és una al·lucinació o una pel·lícula de ciència-ficció, un metavers, tant de bo hagués estat això!; és una realitat punyent i que involucra la vida d’onze persones.
A continuació, el relat dels fets. El seu malson —que a hores d’ara encara continua, dissortadament— va començar l’any 2016 quan la Conselleria d’Educació de les Illes Balears va decidir, mitjançant resolució de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez Benítez, donar un termini al professorat tècnic de Formació Professional (sigles FP) de sis anys per a aprovar un grau universitari i així continuar treballant com a professorat interí en el sector educatiu, basant-se en el que diu el Reial decret 276/2007. No deixa de ser curiós que es demani un grau universitari i estar en possessió d’un títol, quan els suara esmentats fan més de vint o trenta anys que han estat impartint docència d’FP. Deliberadament, la Conselleria no menciona altres decrets posteriors on es declara l’equivalència al grau que es demana (cf. Decrets 1147/2011 i 1584/2011) i on aquest professorat s’adhereix fermament. Per exemple, en el Reial decret 1584/2011 del 4 de novembre, s’especifica en la disposició addicional cinquena, que el títol de Tècnic Superior Especialista es declara equivalent als exigits per a l’accés al Cos de professors tècnics de Formació Professional, quan els ara esmentats hagin exercit com a professors interins en centres públics de l’àmbit territorial de l’Administració convocant, en l’especialitat docent a la qual es vulgui accedir i durant un període mínim de dos anys abans del 31 d’agost de 2007. Onze d’aquestes persones estaven dins de la disposició addicional cinquena; tanmateix, l’administració els ha deixat fora. Endemés, la Llei Orgànica 3/2022 del 31 de març, diu en l’article 85 que el professorat d’FP pertany als cossos de docents del sistema educatiu, i en l’apartat 2b concreta, entre altres, que la titulació de Tècnic Superior de Formació Professional o Tècnic Especialista equival, a efectes de docència el títol exigit, segons el que disposa la Llei Orgànica 2/2006, del 3 de maig. A això hem d’afegir que durant més de vint anys no hi ha hagut concurs d’oposició per així disposar de l’oportunitat de convertir-se en funcionaris de carrera. La Conselleria d’Educació, en aquests moments en mans del partit socialista i socis, que sempre ha presumit de les seves accions socials i d’estar pels treballadors i així altres, pel que fa a aquest col·lectiu el que han fet és tirar-los terra al damunt. Són persones d’entre cinquanta-cinc i seixanta-dos anys, i la Conselleria d’Educació, mentrestant, ulls cecs i orelles sordes. Manca de total empatia, i estem parlant d’una entitat que té l’educació com a bandera on part essencial són les bones maneres, cosa que no han demostrat amb aquest col·lectiu. Finalment, en la resolució de la directora general del Personal Docent, el 23 de desembre de 2021, es va aprovar la convocatòria d’interins per al curs 2022-2023 i se’ls deixà fora. Són onze persones que posseeixen una més que acreditada carrera laboral en l’ensenyança. Els sindicats tampoc han esmerçat energies en solucionar i pressionar l’administració per a solucionar definitivament l’assumpte, tot i que ara ofereixen els seus serveis jurídics per a defensar-los, però sempre en la boca petita. En l’acte de reunió ordinària de la mesa sectorial (31 de març de 2016 i 4 d’abril de 2016) feta en dos dies, recull una petita aportació de Glòria Escudero Tomàs (FE-CCOO) on pregunta el perquè els professors d’FP amb una titulació de tècnic superior no es poden quedar en el sistema impartint les funcions que tenien atribuïdes, i perquè es dona un termini de sis anys per a aconseguir-lo. La resposta de la presidenta de la Mesa, la ja esmentada més amunt directora general del Personal Docent, Rafaela Sánchez, va dir que no tenien la titulació per a accedir a la funció pública, i recorda que el termini per a presentar la titulació és de sis anys. Pren una altra vegada la paraula Glòria Escudero i demana on posa que no tenen la titulació adient. L’acta no reflecteix la resposta de la directora general, però sí de Cati Júlia Morey (FETE-UGT) que demana una explicació del Reial decret 276/2007. Novament, la resposta no queda reflectida en l’acta de reunió. Si algú té ocasió de llegir les actes de la Mesa sectorial, probablement quedarà esborronat per la lleugeresa, per no dir trivialitat, de com tracten els temes, perquè hem de pensar que al darrere de les decisions preses hi ha persones implicades.
El professorat d’FP afectat demanen una pròrroga i s’escriuen diverses cartes a la presidenta del Govern de les Illes Balears, al conseller d’Educació i tan sols es rep una carta del cap de departament del Personal Docent, Albert J. Flores Clemente, en la qual no diu res de nou i que recorda únicament el Reial decret 276/2007. També s’ha posat en mans del Defensor del Poble. La Conselleria s’escuda que han tingut temps més que suficient per a regular la seva situació, sense considerar les circumstàncies concretes d’aquest personal. És força complicat estudiar un grau o una enginyeria i a la vegada conciliar vida familiar més estudi, al qual hem d’afegir treball, especialment en persones d’una certa edat i que es troben a les portes de la jubilació. Si un grau són d’entre quatre i cinc anys entre joves que es dediquen a temps ple a l’estudi, imagineu-vos aplicar això a persones que han de conciliar-lo tot, sense parlar de les incompatibilitats que això genera. Sembla que no quadra, no us sembla. Malgrat que les diverses demandes interposades, tant per la via contenciosa administrativa com les cautelars, que segueixen el seu curs burocràticament, és a dir, molt lentament, el fet és que ara per ara aquest col·lectiu es troba al carrer, tot i la seva experiència d’anys de docència. Aquests docents, han dit per activa i passiva, que no volen cap indemnització, simplement acabar la seva vida laboral dignament. Pel que sembla, en aquesta autonomia, no hi ha voluntat i sempre han donat llargues a l’assumpte.
Si aquest col·lectiu d’interins docents fou habilitat en el seu dia per a la professió docent i han arribat fins al dia d’avui, el que no es pot fer ara és discriminar-los de les borses d’interins del cos de funcionaris interins docents a extingir, com així ho han manifestat alguns sindicats. És de justícia. Només es percep la manca de voluntat per part de l’administració, que podria solucionar-lo com així ho han fet altres administracions de l’Estat. La seva experiència està més que acreditada. Tot l’exposat aquí està en mans del Tribunal del contenciós administratiu, però la cita és per a juny del 2024, massa lluny per a un professorat que pateix les conseqüències d’una decisió considerada injusta.
