«Si la terra ha de perdre la major part dels seus atractius, extirpats pel creixement il·limitat de la riquesa i de la població, i amb l’únic objectiu de permetre una quantitat de població més gran, però no més feliç ni més bona, esper, sincerament, pel bé de la posteritat, que ens conformem en l’estat estacionari, molt abans que la necessitat no ens hi forci»
John Stuart Mill (1857)
De segur aquesta cita d’en Stuart Mill, de l’any 1857, podria ser una perfecta definició d’un correcte i veraç desenvolupament sostenible, de quan encara no s’utilitzava el qualificatiu sostenible per a tot producte com es fa ara sense saber que vol dir.
A la nostra comunitat aquest estat estacionari d’en Stuart Mill a la vista està que ja l’hem sobrepassat i estam forçats a la urgència de cercar mesures per poder sobreviure i no empitjorar més la situació.
Sostenible és la paraula més de moda aquests darrers anys com si s’hagués redescobert per identificar tot el que és bo i de qualitat. Contínuament s’aplica a: turisme sostenible, economia sostenible, creixement sostenible, ús sostenible, societat sostenible, creixement sostingut, desenvolupament sostenible, utilització sostenible, producte sostenible, societat sostenible, ..., però segurament no es comprèn bé quin sentit atribuïm a aquests termes. Hi ha un anunci televisiu que diu: «què vol dir peix sostenible?, és aquell que s’ha pescat de manera sostenible». Fa pocs dies que el batlle de Palma deia «farem un barri sostenible a son Busquets» (es pot interpretar que tots els altres no ho són).
Ha arribat a tal punt la banalització de la sostenibilitat, molta de gent ja en fa befa, que també podria qualificar molts d’altres termes com: política sostenible, matrimoni i divorci sostenibles, govern i oposició sostenibles, corrupció sostenible, felicitat sostenible, etc. És possible aviat vegem a tot el que compram l’etiqueta de «producte sostenible», ben igual que ara en veim amb etiqueta «sense lactosa», «sense gluten»...
Els conceptes de sostenibilitat no són cosa nova i de sorgiment actual. Fa 30 anys ja foren temes de gran debat, anàlisi conceptual i reflexió (no com ara que només s’utilitza el nom sense explicar el contingut i com s’ha d’aplicar). En sorgí ferma preocupació amb les «agendes locals 21» a manera i recomanació de la Cimera de Río de l’any 1992, de la Carta d’Aalborg de 1994, de la Carta del Turisme Sostenible signada pels participants a la Conferència Mundial de Turisme Sostenible a Lanzarote l’abril de 1995. Calvià fou l’ajuntament pioner en fer la seva Agenda Local 21 com a model d’estudi per posar en marxa i assolir un desenvolupament sostenible. En ella , amb tota la humilitat que pertoca al penediment, feia un correcte examen de consciència, una confessió dels pecats i un gran propòsit d’esmena, com a quatre passes per purificar l’ànima política i iniciar el camí i la intenció d’assolir el cel de la sostenibilitat. Fou el gran pas teòric des de l’eufòria econòmica d’uns inicials anys enrere cap a la consciència ambiental. Però des d’aleshores, fa 30 anys, hem assolit una desitjada sostenibilitat? Tot el contrari, la insostenibilitat és de cada vegada més gran i sense solucions per minvar el seu accelerat camí ambientalment més divergent.
El marc conceptual de la sostenibilitat és complex i susceptible de moltes i diferents interpretacions segons s’entenguin els factors, components i variables que el conformen i sobretot la ideologia de qui els interpreti. Ha estat objecte de crítiques per la seva ambigüitat i interpretacions molt diverses, moltes de les quals són contradictòries. Es parla indistintament de desenvolupament sostenible, creixement sostenible, creixement sostingut i utilització sostenible com si tenguessin un significat idèntic, i no són el mateix. Creixement sostenible és un terme contradictori en sí mateix, res físic poc créixer indefinidament.
Creixement sostingut pot ser insostenible (com és el cas a les Illes Balears) ja que significa manteniment del creixement que ja hi ha. Ús sostenible és sols aplicable als recursos renovables i significa utilitzar-los a un ritme inferior a la seva capacitat de renovació. Economia sostenible és el producte d’un desenvolupament sostenible. Societat sostenible és la que viu de conformitat amb els principis de sostenibilitat.
El desenvolupament l’hem d’entendre a partir de criteris ambientals. Segons la definició de les Nacions Unides «el desenvolupament és un tot, un procés cultural, integrat, ric en valors; abraça el medi natural, les relacions socials, l’educació, la producció, el consum i el benestar». El desenvolupament sostenible és, per tant l’expressió més correcta per mesurar la sostenibilitat, ja que inclou els conceptes abans apuntats.
El creixement econòmic, utilitzat per mesurar convencionalment (no ambiental) el nivell de l’economia és l’augment de renda o valor de béns produïts per una economia en determinat període. És una visió parcial del benestar, el que correspon al consum o la disponibilitat de béns i de serveis econòmics. El nivell de vida es correspon amb el nivell de satisfacció que es dedueix dels béns econòmics disponibles mentre la qualitat de vida es correspon amb el que proporcionen els béns ambientals disponibles, considerant com a tals tots aquells béns existents dins l’entorn natural o social de l’home, tangibles i intangibles. Per tant el concepte més correcte per interpretar la sostenibilitat és el de desenvolupament sostenible.
Quan parlam d’activitats sostenibles ho feim a partir del moment actual i, segons la interpretació de sostenibilitat que apliquem, sostenible significa que aparentment es pot mantenir indefinidament, però en realitat la garantia a llarg termini no és absoluta, ja que no sabem en certesa allò que serà important per a les generacions futures ni llurs preferències, etc. No obstant això, sí sabem o coneixem allò que pot afectar negativament al medi ambient i, sobretot, aquelles coses que haurien d’arribar a pròximes generacions perquè també en puguin fer ús o almanco veure i conèixer com ho hem fet nosaltres.
De tots els conceptes que he exposat el més important és l’economia, és el fonament de la sostenibilitat global. Segons apliquem l’economia «ecològica» o «verda», l’economia «ambiental» i l’economia «convencional» o «marró» podrem analitzar i avaluar quina serà la possibilitat i viabilitat d’assolir el veraç camí d’un desenvolupament sostenible. D’això hi ha molt per escriure i ja haurà de ser tema d’un pròxim article.
