L’anunci de la part fiscal del REB fet per Sánchez arriba en un moment que econòmicament pot començar a ser crític per a les Illes Balears. Però com a mínim ha arribat. I és, no crec que hi hagi el menor dubte, una victòria col·lectiva que la societat civil de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera ha de celebrar. Una victòria que no ens ha caigut del cel. Una victòria fruit d’una feina que no tendria sentit que capitalitzessin aquells que l’han impedida i bloquejada durant massa anys. S’ha parlat molt de les xifres que tenim sobre la taula. Unes xifres que seran un reforç important per a 47.000 empreses i 71.000 autònoms. Que els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) contemplin el mecanisme de reserva d’inversions que redundi en el foment de l’activitat del nostre teixit productiu és potent. La bonificació d’un 10 a un 20 per cent per a la venda de béns produïts a les Illes Balears en activitats industrials o agràries, sens dubte també. Tanmateix del que crec que honestament no hi ha cap tipus de discussió és que, si fos pel PSOE i el PP i per les altres sucursals de formacions espanyoles com Podem, Vox i Ciudadanos, la maniobra de Sanchez no s’hagués donat
Durant aquesta legislatura que ara esgota el seu darrer curs la presència de Més per Mallorca al Senat ha prioritzat el clam per la part fiscal del REB. No és una baula perduda, però. La meva tasca ha estat continuadora de la feina de Pere Sampol entre 2007 i 2011 quan va ser senador del Bloc per Mallorca, però també, com deia Lluís Apesteguia aquesta setmana, de la de milers de ciutadans, càrrecs públics del mallorquinisme progressista i nombroses associacions, sindicats i empreses que ho han demanat als carrers i a les institucions de les Balears durant dècades. Per part meva he intentat que Pedro Sanchez i la ministra de finances Maria Jesús Montero es cansessin de sentir-me. De 2019 ençà ho he exigit per activa i per passiva, enfadat i de bon rotllo, amb dades rigoroses, amb exemples, de forma dura i contundent però intentant – no sempre ho he aconseguit- no perdre el somriure. M’he ajudat amb exemples didàctics: el mestre Coco -recordau allò de «lluny-a prop» aplicat a Canàries i les Balears?- i la marmota de Bill Murray em consta que arribaren a impacientar algun ministeri...però qui ens tracta com a ciutadans i autonomies de segona mereix pedagogia infantilitzada.
A la fí arriba una nova que pot ser clau per a l’economia balear del futur. Ho celebren també els qui han empès poc. No passa res, les lluites col.lectives ja són això. Allò que me manté en alerta i preocupat, de tota manera, és la possibilitat que sigui una nova mangarrufa a les que PSOE i PP ja ens tenen acostumats. Que les mesures presentades estiguin subjectes a l’aprovació dels Pressupostos de 2023 pot acabar retornant-nos a moments que ja hem viscut. A nous bloquejos atemporals. Més per Mallorca hi vol ser per denunciar-ho i impedir-ho. Perquè el benestar de la nostra gent és el més important.
