Molt desesperats han d’estar Pedro Sánchez i Francina Armengol si han de ressuscitar el fantasma del Règim Fecal, perdó, Fiscal de Balears a vuit mesos de les eleccions autonòmiques. Bastant nerviosa deu estar la candidata popular Marga Prohens, si la seva reacció és atribuir el ‘mèrit’ a les iniciatives del PP en el Congrés dels Diputats. I si de propina ens arriba un tren i un tramvia, la felicitat dels illencs hauria de ser tan intensa com el sexe dels bonobos, uns ximpanzés nans que el practiquen a tota hora com una forma de salutació, resolució de conflictes o pagament de favors.
Malauradament, quan un acudit es conta massa sovint, deixa de tenir gràcia. Aquest ja l’hem escoltat tantes vegades com Pere anuncià la vinguda del llop.
En els anys seixanta del segle passat, els prohoms mallorquins ja s’adreçaven al cabdill Francisco Franco per demanar un tractament fiscal semblant al que tenien les illes Canàries. No les feren ni cas. Jaume Matas intentà guanyar les eleccions de 1999 oferint a l’electorat un règim especial i fiscal. Els socialistes que ara n’aixequen la bandera el menysprearen. Després de ser aprovat pel Parlament, arribà a Madrid. Rodrigo Rato, era llavors el totpoderós vicepresident econòmic de José María Aznar. Retallà per tots els costats la proposta de Balears i desaparegué del text qualsevol referència a aspectes fiscals. Curiosament, els dos polítics populars tengueren vides paral·leles: ambdós acabaren a la presó.
Balears tendrà un règim fiscal, proclamà el president, que suposarà un benefici econòmic de 349 milions d’euros. L’afirmació té la mateixa credibilitat que quan el PP manifesta per boca de González Pons que la seva voluntat és renovar el Consell General del Poder Judicial. O que vol reformar la forma d’elecció dels seus membres per garantir-ne la independència.
I de propina, un tramvia. El Govern destinarà una partida de vint milions d’euros en els Pressupostos Generals de l’Estat al tramvia que ha d’enllaçar s’Arenal i l’aeroport amb el centre de Palma. Quedi clar d’entrada que pressupostar uns doblers no vol dir que s’executin. Els comptes de qualsevol administració són plens de bones intencions que mai es convertiren en realitat.
Comencem recordant que ja circularen per Palma entre 1891 i 1959, any en el qual es desmantellaren perquè l’autobús era més modern. També que fins a 1943 un carrilet de benzina unia el Coll d’en Rabassa amb s’Arenal. Els tramvies no són una novetat. Renunciàrem a ells i ara les tornen a anunciar com a gran solució a la mobilitat ciutadana.
L’altre dia repassava amb el periodista Javier Mato la llista d’anuncis d’un nou tramvia ciutadà. Jaume Matas informa per sorpresa de la seva construcció un horabaixa amb una roda de premsa urgent. Alguns càrrecs populars foren convocats sense saber quina era la raó de la cita. Francesc Quetglas fou conseller d’Obres Públiques entre 2001 i 2003. Presentà un pla de transports amb línies que circulaven vora mar per tota la badia, des de s’Arenal fins a Calvià. Fa catorze anys, amb Aina Calvo a la batlia, semblava que els vagons començarien a rodar. Res de res. José Ramón Bauzá conquerí el Consolat de la Mar el 2011. Més liberal que qualsevol liberal, eliminà el tramvia de la platja, el tren d’Artà i es dedicà, bàsicament, a ampliar i obrir noves connexions de l’autopista en el terme de Marratxí. És a dir, prop de ca–seva.
L’escriptor, polític i periodista Jean-François Revel conta que el president de la patronal francesa va retreure a François Miterrand l’incompliment de diverses propostes del seu programa electoral. El veterà polític socialista li contestà que ell mai llegia aquests documents «perquè es fan per no ser complerts». Quedam advertits.
