Jo no crec en les casualitats. M’ha coincidit la lectura del recent llibre de Sebastià Frau De la nació a l’estat, El conflicte Espanya/Catalunya, just en el capítol dedicat a la secessió del Quebec, amb la proposta del President de la Generalitat d’incloure en les negociacions de la Mesa de Diàleg entre el Govern d’Espanya i el de Catalunya, com eina de treball, l’entesa a que arribaren el Govern de Canadà i el del Quebec, coneguda com Acord de claredat. Convé aclarir aquí que l’entesa tengué forma de llei i que begué del Dictamen del Tribunal Suprem del Canadà de 20 d’agost de 1998.

La secessió havia de passar primer pel tràmit de referèndum dels ciutadans del Quebec responent a una pregunta «clara» tot valorant el pes de la majoria de vots i el percentatge de participació. El referèndum de l’any 1995 donà un resultat de 50,58% de vots contraris a la independència i d’un 49,42% de vots a favor. L’acte de votació, no acordat entre les autoritats del Canadà i del Quebec, es va celebrar sense incidents i sense que ningú acabàs entre reixes. El passat dia 1 d’octubre de 2017 se celebrà el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya que fou reprimit amb violència extrema pel Govern espanyol. Pedagògicament, la diferent reacció dels estats involucrats davant situacions semblants ens marca amb total precisió els seus respectius nivells de qualitat democràtica.

Tornant a l’actualitat, ara no record qui li va fer una pregunta al President Aragonès sobre què prenia que darrerament feia goig veure´l a la qual respongué: «prenc decisions». Una fou cessar el Vicepresident de Junts del govern de coalició per manca de confiança i l’altra presentar al Govern d’Espanya a la propera reunió de la Mesa de Diàleg la negociació de la convocatòria d’un referèndum sobre la independència de Catalunya inspirada en l’experiència canadenca i descartant qualsevol temptació de repetir una DUI. Aquests moviments garanteixen a ERC un munt de resultats favorables tals com marcar distàncies amb els extrems, acostar els Comuns amb qui coincideixen sobre la convocatòria d’un referèndum i obligar al govern d’Espanya a moure’s utilitzant la palanca dels seus escons en el Congrés de Diputats.