Suscríbete 4 Billetes GRATIS Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Joan Riera

TEMPUS EST IOCUNDUM

Joan Riera

Una administració amb molt poc talent

El filòsof xinès Zhuangzi escriví que «tothom coneix la utilitat d’allò que és útil, però pocs coneixen la utilitat d’allò que és inútil». Malgrat la saviesa del personatge, és quasi impossible donar-li la raó quan es parla de l’administració pública espanyola. És inútil i prou.

Josep Capó ha escrit un titular que es pot comparar amb el «vuelva usted mañana», de Mariano José de Larra, o amb els revolts burocràtics que acaben amb la condemna de Josef K. a El procés de Franz Kafka. La frase genial de la pàgina 18 del Diario de Mallorca d’ahir és: «Cinco días históricos a dos años de las obras». Fa referència a la signatura entre les ministres de Defensa, Margarita Robles, i de Transports i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, d’un protocol per desbloquejar la construcció d’uns mil habitatges a l’antiga caserna de Son Busquets.

L’explicació del primer dia històric –l’adjectiu s’ha de llegir sempre en clau irònica– comença el 1998, quan el Pla General declarà sòl urbanitzable els terrenys per construir-hi 1.700 habitatges privats i alguns públics. La segona data rellevant és quan es presentà el Pla de Reforma Interior. El 2008, el llavors ministre José Bono firmà un pacte per reduir a la meitat la quantitat de pisos i que fossin de promoció pública. La quarta jornada a emmarcar és quan es canvià el projecte per incloure-hi la preservació d’alguns edificis de l’exèrcit pel seu valor patrimonial. El cinquè moment gloriós, lògicament, és el d’ahir. Ben segur que algun dels polítics que les han protagonitzat creurà que la seva gesta és digne d’entrar en els Moments estel·lars de la humanitat, que escriví Stefan Zweig i que inclouen, entre d’altres, la data de composició de La Marsellesa, obra de Claude Joseph Rouget de Lisle, o la conquesta de Constantinoble per part de Mehmed II.

Vint-i-quatre anys i ni un sol totxo posat. I en manquen almanco dos més perquè es pugui posar el primer. És un exemple de la incompetència de l’administració espanyola. De la política i de la burocràtica. Serveix les necessitats dels ciutadans un engranatge que necessita un quart de segle per posar en marxa un projecte? Quants recursos ja s’han consumit per tants minsos resultats?

És ben cert que els funcionaris han de garantir la legalitat dels processos. És necessari que es gestioni per evitar malbaratar els doblers públics. Els procediments han de ser públics i a l’abast de tots els ciutadans interessats. Però una tramitació amb garanties no és incompatible amb procediments àgils. Si es necessiten tants d’anys, i permetin que posi en dubte que s’estigui a prop del final, per solucionar una qüestió com la de Son Busquets, la deducció lògica és que s’han de reformar l’administració i el seu funcionament.

Sobren funcionaris i polítics que en lloc de cercar solucions generen problemes. No es necessiten treballadors que diguin que manca un paper, sinó que el trobin aviat o que canviïn la manera de funcionar per no demanar allò que ni tan sols es mira i que només ocupa espai a un arxiu analògic o digital. Aquesta setmana hi ha hagut més exemples de processos administratius eterns, però Son Busquets n’és un exemple ben clar.

No es tracta de prendre les decisions amb el famós «hágase» de Jaume Matas, no obstant això tan malgastador és el procediment del polític o funcionari corrupte com el de l’ineficaç. Albert Camus pren nota als seus ‘Carnets’ de què «en italià, talent vol dir desig». S’agafi en el sentit que es vulgui, a les administracions espanyoles manca molt de talent.

Compartir el artículo

stats