Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Miquel Àngel Lladó Ribas

Música, mestre!

Tenc un amic que cada dia, indefectiblement, m’envia un vídeo musical per donar-me el bon dia. Potser pensaran que no té res d’original i extraordinari, això d’enviar un vídeo; cada dia rebem desenes d’informacions, musicals o no, que sovint col·lapsen el nostre WhatsApp i a les quals prestam o no atenció d’acord amb les nostres prioritats i, sobretot, en funció de la disponibilitat de temps de què gaudim, normalment escassa. Allò que crida l’atenció dels enviaments musicals d’aquest amic és l’hora en què ho fa, al voltant de les 4 o les 5 de la matinada, de la qual cosa deduesc que o bé se’n va a dormir molt d’hora o bé que pateix una mica d’insomni. Una altra possibilitat és que posi el despertador a aquestes hores per efectuar aquestes trameses matineres... La veritat és que no he gosat demanar-l’hi mai: tenc la sensació que és com ficar-me en la seva intimitat i que si ho fes probablement m’enviaria a porgar fum i senalles d’aigua, i segurament amb raó.

Sigui com sigui és una de les primeres coses que faig quan m’aixec, obrir els vídeos musicals del meu amic. Val a dir que la selecció és d’allò més variada i heterodoxa: inclou un ample repertori que va des de peces de música clàssica, passant pel cant coral, la cançó d’autor o autora, fins a temes diguem-ne comercials que podríem encabir genèricament dins el rock o la música pop, segons el dia. Tanmateix allò que crida l’atenció dels vídeos és l’acurada selecció que en realitza, caracteritzada entre altres coses per una estètica que convida a començar el dia amb alegria i una notable dosi d’optimisme. Em consta que aquest amic, com gairebé moltes persones, ha tengut algunes ensopegades importants, tant pel que fa a la seva salut com a les pèrdues que inevitablement, amb el decurs del temps, anam experimentant en el nostre transitar per la vida. Sé que la música és una de les seves passions, fins i tot m’atreviria a especular un poc i a afirmar que ara com ara constitueix un dels seus principals refugis. Però allò que m’agradaria destacar és que no se la guarda per a ell, la música, sinó que la comparteix generosament i a hores intempestives, probablement sense cap altra intenció que la de començar el dia d’una manera agradable i amena, que no és poc.

No hi ha dubte que és un gran invent, la música. És capaç de baratar-nos l’ànim o l’humor en qüestió de minuts i de transportar-nos a espais de memòria que de cop i volta reactivam, i que ens permeten reviure situacions millors o pitjors en funció del record que les notes en qüestió activen en el nostre cervell. Record que ja fa molts d’anys, en la programació de TVE, s’emetia un petit espai titulat Minutos Musicales. No tenia una hora concreta d’emissió i normalment s’emprava per fer quadrar la programació, és a dir, per omplir espais buits on no estava previst emetre publicitat o una altra casta d’entreteniment per a les persones teleespectadores. He trescat un poc per internet i hi ha qui afirma que aquests minuts musicals eren millors que tota la programació junta de l’actual graella televisiva, i és possible que no vagi gaire errat. A mi m’agradaven, aquells instants musicals; em proporcionaven pau i conhort, una mica com els oasis que adesiara hom troba en el desert i que són l’excepció a l’aridesa i la monotonia del paisatge quotidià, metafòricament parlant.

També Antònia Font, un dels nostres grups musicals més emblemàtics, té un tema titulat Minutos Musicales. És un tema instrumental «marca de la casa»; ara mateix l’estic escoltant i m’imagín el meu amic dormint i a unes quantes hores de fer un nou enviament, que assaboriré com un regal gairebé a la mateixa hora en què comença a guaitar el sol darrere els turons de la nostra illa, en aquest moment en què el dia és com un llençol net i on, com deia el gran poeta Miquel Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible.

Compartir el artículo

stats