Les emocions formen part del dia a dia de les escoles, perquè ensenyar i aprendre suposa grans dosis de dedicació, amor i respecte. N’hem tengut una mostra extraordinària els dos darrers cursos, en què la convivència amb la pandèmia ha exigit el millor de tothom.

Enguany, a la fi, hem començat un curs «normal». Hem tornat a les aules sense mascaretes, distàncies o grups bombolla, i amb l’emoció d’estrenar normativa, la de la LOMLOE, a infantil i als cursos senars de primària, ESO i batxillerat. Iniciam el camí cap a una nova manera d’ensenyar i aprendre, centrada en l’alumne, en les seves necessitats, en treure el millor de cada infant i en propiciar un desenvolupament i creixement personal integral i social.

El repte a què han de respondre les escoles aquest curs és gran. Estam davant un canvi global que ens situarà al nivell dels millors sistemes del món. A Balears ho afrontam amb una escola més reforçada que mai, amb el nombre més elevat de docents de la història, amb la gratuïtat per a l’alumnat de 2-3 anys i amb la il·lusió i la dedicació de sempre.

Aquest és, per tant, un curs especial. D’una banda, perquè retornam a la normalitat; i d’altra, perquè es posa en marxa una nova legislació educativa, transformadora i avançada, que permetrà continuar millorant els indicadors. La filosofia de la LOMLOE té molt a veure amb l’esperit pedagògic aplicat des de 2015 a Balears i que ha suposat una millora clara en tots els aspectes.

Parlen les xifres. En set anys, s’ha reduït a la meitat l’abandonament escolar prematur, passant d’una taxa del 32,1% el 2014 al 15,4% el 2021. També ha baixat un 60% l’alumnat repetidor a primària i un 30% a secundària i, per primer pic, Balears se situa damunt de la mitjana estatal en les competències lectora i matemàtica i en la mitjana en la científica. El sistema educatiu de Balears és el primer d’Espanya i el segon d’Europa, després de Finlàndia, que menys segrega l’alumnat.

Per millorar els resultats és necessari tenir un sistema educatiu que garanteixi l’equitat i la igualtat. Aquests aspectes són essencials en un Govern progressista que valora per damunt de tot les persones i que fa dels serveis públics uns dels eixos principals d’actuació. Per això, s’ha fet un esforç important en incrementar aquelles partides que es dirigeixen a reduir les diferències. Em referesc als ajuts de menjador, al programa d’adquisició de llibres i material didàctic, en la identificació dels centres d’atenció preferent o en la gratuïtat del nivell 2-3 anys.

Aconseguir un nou paradigma educatiu no és només un objectiu de la comunitat educativa. Tots com a societat hem d’estar implicats i concernits amb el canvi que ara encetam. Sabem que no serà fàcil, però les nostres illes estam avesades a afrontar reptes complicats. Des del dèficit històric d’infraestructures, heretat pràcticament des del traspàs de competències, a la destrossa educativa del PP prèvia al 2015, que ha requerit importants inversions i esforços per sargir les ferides del sistema, però també les emocionals que durant anys han condicionat el seu funcionament.

Però en setmanes com aquestes, amb l’alegria genuïna de les cares dels alumnes en el retorn a l’escola, amb famílies i docents atrafegats a les portes dels centres, com sempre havíem viscut, no puc pensar en res més que agrair la feina feta i encoratjar en seguir millorant, tots plegats, el nostre present i el nostre futur, perquè com diu el proverbi africà «per educar a un infant fa falta la tribu sencera».