La paraula «sensació» usada pel conseller Iago Negueruela referida a la saturació turística ens ofereix una bona eina interpretativa només entrant en el seu significat des de la psicologia. La sensació és el moment primari del procés cognoscitiu dels humans, anterior a la percepció que n’és la conclusió. Si la sensació és la reacció a estímuls que recullen els sentits, la percepció és la interpretació que el subjecte extreu de les sensacions atribuint-les un significat. És fonamental distingir els dos moments. Així com la sensació és objectiva i immediata, la percepció té un component subjectiu més elaborat en funció d’experiències, interessos i moments. Dues persones poden coincidir en la mateixa sensació i divergir quan es comparen les seves percepcions del fenomen.
Aquest preàmbul sobre el diferent significat de la sensació i la percepció posa llum a l’hora de respondre a una altra molt remarcable qüestió: com és que enguany ha crescut de manera exponencial el malestar i la queixa i s’ha disparat el nombre d’iniciatives i accions contra els efectes de la saturació turística justament quan les xifres previstes per 2022 són inferiors a les de l’any 2019, habitual punt de comparació? Senzillament, perquè encara que els estímuls objectius de la sensació de saturació enguany siguin una mica inferiors als de fa tres anys, la percepció de la població afectada ha fet un canvi substancial i ja no es conforma amb topar places turístiques, ara exigeix un decreixement efectiu.
El conseller s’ha sorprès de la reacció de la gent que l’ha inclòs entre els responsables de la saturació titllant d’inútil la Llei Turística. En realitat, el polític ha errat en no haver distingit entre la sensació i la percepció de la saturació. Les mesures preses han desconegut el fet nou i crucial que la percepció de la majoria de la gent ha entrat dins una altra dimensió, ja no es conforma amb aturar, el que vol és revertir de bon de veres les causes del malestar. El conseller no se’n ha temut que el poble ja no és el mateix de 2019. Per a més inri, ara duu ben visibles les ferides dels anys de la pandèmia, dels confinaments, dels preus disparats de l’energia, tot ben assaonat amb una calor insuportable, el primer aperitiu del canvi climàtic.
