Om, pronunciat ommmmmmm, «és una síl·laba en sànscrit considerada pels diversos corrents del pensament indi com el so original, primordial, a partir del qual l’Univers s’estructurà». Amb aquest mantra comencen i acaben moltes sessions de ioga. Representa la totalitat del que existeix, és el símbol per excel·lència.
Els darrers mesos el turisme illenc té el seu propi mantra. Serveix per fer oposició i governar. Als empresaris i als sindicats. Als economistes i als que no tenen ni idea de números. Per omplir els cors dels uns i dels altres. Per sentir–se satisfets amb les seves aportacions a la humanitat. L’om turístic és «cal gestionar l’èxit del turisme». Ommmmm.
I què significa això? Ni idea. De fet sembla la resposta de qui no sap què contestar o proposar. O de qui no vol expressar el pensament. Imaginin que Francina Armengol o Marga Prohens diguessin «han de venir la meitat de turistes a les illes». O el contrari, «s’ha de duplicar la quantitat de viatgers». O «hem de posar límits a la quantitat de vols els mesos de juliol o agost». O «tancarem la meitat de les places extra hoteleres». O «donarem llibertat a tots els ciutadans perquè reservin una habitació de ca-seva per allotjar turistes». O «pujarem l’ecotaxa a cinquanta euros diaris en temporada alta perquè no vengui tanta gent. O «implementarem un ‘numerus clausus’ a les cales i platges petites». O «construirem un aparcament de cinc pisos per evitar la saturació de cotxes en el Caló des Moro».
En qualsevol dels casos, rebrien crítiques d’un o l’altre costat… o dels dos. Diuen «cal gestionar l’èxit del turisme» i tothom ho pot interpretar conforme al seu pensament. D’entrada la frase significa just el contrari del que representen les paraules. El missatge real és que ningú fa comptes de gestionar res i que el rumb del vaixell balear continuarà navegant segons bufi el vent. Cap a la mar oberta o cap a les roques on embarrancarà.
Una cerca senzilla sobre qui ha parlat sobre «gestionar l’èxit» aporta desenes de resultats. Fulgencio Coll, el molt general de Vox, ha dit que hem tengut, «com cada mes d’agost, el nombre més gran de turistes de l’any», però que no és raó per criticar «el turisme, els cotxes o les platges saturades». Es nota que a la ultradreta no li agrada que es qüestioni res, excepte el Govern socialcomunista. Coll reclama «gestionar i donar solucions». Com que resposta no en dona cap ni una i no tenim dret a aixecar la veu, és senzill deduir que considera els ciutadans com a soldats. Hem de callar i aguantar… en posició de fermes.
José Hila, batle de la capital, ha fet seguidisme d’Armengol i Iago Negueruela: «El turisme és bo per Palma, però cal evitar els excessos i gestionar l’èxit». Més s’ha rebotat i ha denunciat que els càrrecs del PSOE reprodueixen el missatge del PP, encara que desconeixem si primer fou l’ou o la gallina. Efectivament, Marga Prohens parlà de «gestionar l’èxit» a IB3 i afegí que la presidenta del Govern s’adhereix a les seves tesis, però que no en sap. De gestionar. Per descomptat, encara ignoram com ho faria la cap de l’oposició.
La presidenta de l’Associació de l’Empresa Familiar, Esther Vidal, opinà a Onda Cero que «s’ha de saber gestionar per no morir d’èxit». L’economista Antoni Riera és un poc més concret, però no fa llarg: «S’han de gestionar millor els fluxos turístics». I podríem continuar amb mitja dotzena més de paràgrafs.
Om reconforta els cors i els esperits. Prové de la fusió de les lletres del sànscrit a, u i m. A representa el naixement i el creixement. U, la continuació de la vida. M, la mort. «Cal gestionar l’èxit del turisme», sembla calmar les ments i les consciències de polítics, empresaris i economistes. Fins i tot ajuda a fer titulars periodístics. Però, contràriament al que succeeix amb el monosíl·lab om, al darrere no hi ha res. El buit absolut, la manca d’idees o la por d’aplicar-les. Llevin d’una vegada aquestes sis paraules de les seves boques i, si cerquen la pau interior, practiquin el ioga i pronunciïn l’ommmm tantes vegades com sigui necessari.
