Doblers públics en mans foradades

El doblers públics són de tots ja que entre tots els hem bestret perquè uns dipositaris responsables en tenguin bona cura i en facin un ús públic i amb seny per a les prioritats i necessitats en benefici general dels ciutadans, que en són els vertaders propietaris.

Els polítics que ocupen, temporalment per torns periòdics, el govern i institucions públiques són els que tenen la responsabilitat directa que no se’n facin malbarataments. Aquí hi ha també un altre mal principi confús, ja que no són patrimoni particular seu i no els treuen de la seva pròpia butxaca. Això sovint fa que es manegin massa a la lleugera, normalment afavorint a sectors privats minvant-los als ciutadans més necessitats. Aquí és quan també hi ha inseguretat jurídica dels béns públics. Quan algú fa massa despeses de les necessàries ni amb criteri o per caprici popularment es diu que té les mans foradades.

A la nostra Comunitat, d’ençà de la democràcia, al llarg de les diverses legislatures hi ha hagut moltes de mans polítiques foradades amb els doblers públics (sense comptar els casos de corrupció, sobretot en els governs del PP, que sí han acabat en judici i presó). La llista seria interminable si se’n fes un inventari cronològic (segur que també el PP se’n duria quasi totes les «medalles d’or») i el pitjor és que han passat com si res, sense cap responsabilitat punible, ni tan sols restablint el doblers malbaratats.

Actualment hi ha a debat molt encès un fet que pot servir de model del què he exposat i que ha ferit molt a la ciutadania indignada. És el regal de doblers públics que ha fet la presidenta del Consell, Catalina Cladera, a una empresa privada de propietat estrangera, el Real Club Deportivo Mallorca. Tots coneixem la immoralitat del què es paguen en la compra, venda i canvis de jugadors i el què aquests cobren de manera desmesurada i escandalosa alguns, com si fossin mercenaris que serveixen al que més paga, igual que mercaderia humana que l’empresa decideix vendre o comprar dins un mercat d’aigües molt tèrboles.

És una necessitat regalar aquests doblers públics al Mallorca? No hi necessitats prioritàries per als ciutadans? en època de gran inflació i situacions crítiques de pobresa. Seria més lògic, en lloc de regalar-los al Mallorca, destinar-ho a promocionar i ajudar a l’esport base i d’aficionats.

Argumenten que el motiu o l’excusa és per promocionar el turisme (ara que és d’efectes ambientals negatius fer-ho) posant el ridícul nom de «Visit Mallorca Estadi» al camp municipal de son Moix. La paradoxa és que el camp no és del Mallorca i això és fer negoci amb una propietat que no és seva, cosa que èticament no és correcta. És cert que s’ha posat de moda posar noms comercials propagandístics a camps de futbol per publicitar marques d’empreses privades que òbviament no ho fan en doblers públics.

El Govern de les Illes Balears i el del Consell de Mallorca actuals estan formats per el PSOE i dos socis més, Podemos i Més, per poder governar en majoria i poder decidir conjuntament totes les actuacions polítiques, amb transparència i veracitat, que tocaria ser l’obligació ètica i estètica normal.

En el fet de regalar els doblers al Mallorca, el PSOE, per decisió pròpia de la presidenta Catalina Cladera, ho ha fet sense comptar amb els seus socis de govern i per a més inri ho ha consensuat, de manera sibil·lina i d’amagat, primer amb el PP per tenir garantida la seva decisió unilateral. Això en termes d’entorn social normal i civil, no polític, es diria traïdoria, engany, deslleialtat i menyspreu.

En aquesta mateixa legislatura ja havien passat coses semblants que Podemos i Més, amb complicitat per votar a favor, es varen haver d’empassolar les decisions del PSOE del «decret llei de mesures extraordinàries per a la reactivació econòmica» fet com excusa d’acostar-se i afavorir els hotelers deixant fer ampliacions en els hotels (que era legalitzar actuacions que serien il·legals amb lleis en vigor). Aquí el senyor Negueruela es posà al mateix nivell d’antecessors consellers (Nadal, Delgado, Martínez) que feren coses semblants i que aleshores PSOE i Més s’hi oposaren fermament.

Per què afavorir innecessàriament les activitats econòmiques dels hotelers? Si són els que més s’han enriquit a costa dels atractius del turisme que hauria de ser un actiu social i patrimoni públic de tots. Fa molts d’anys que els hotelers mostraren el seu elit de poder quan entre tots regalaren un caríssim iot a l’exrei Juan Carlos I (per promocionar el turisme), que aleshores els ciutadans no enteníem perquè el va acceptar o no destinar a finalitats benèfiques, ara ja ho comprenem perfectament. Si als hotelers els sobren els doblers quan volen, aquests darrers anys ha estat la gran oportunitat perduda de ser solidaris en ajudar als necessitats i el moment de començar a internalitzar les externalitats negatives que produeixen i que fan que entre tots hàgim de subvencionar el turisme a través dels successius governs amb doblers públics.

La mal anomenada «Nova llei de turisme per a la circularitat i sostenibilitat del turisme» (que de sostenibilitat no té res) ha estat un altre fet per fer tombar el coll a Podemos i Més, que també n’han estat complicitat i una vegada més humiliats pel PSOE. El «bonus turístic» és també una subvenció més als hotelers la qual cosa ja no té sentit quan ja som de ple al RETORN AL FUTUR DEL TURISME INSOSTENIBLE.

Podemos i Més tenen prou motius o més bé l’obligació de sortir d’un pacte de govern (?) tan ple de desconfiances i infidelitats. És més important mantenir la dignitat i criteris propis d’identitat ben definits que fer el paper de teresetes, amb fils moguts per el PSOE, per tal d’ocupar cadires de poder (?)

Sembla mentida que el PSOE, considerat un partit de centreesquerra, de cada vegada faci més polítiques lliberals, pròpies dels partits de dretes, que tant criticaven i s’hi oposaven quan el PP governava i les feia.