Fa uns dies els mitjans de comunicació publicaven que el mes de juliol l’aeroport de Palma havia recuperat el 98% del trànsit aeri. Una dada que corrobora allò que fa temps anem advertint: seguim pel camí de la massificació i que res del que hem viscut no ha servit per visualitzar un canvi en el model turístic fins ara caracteritzat pel volum i no pel valor. No obstant això, sí que hem pres algunes mesures que ens han de fer transitar cap a aquest canvi i que van pel camí de la disminució del volum i de la càrrega que pot suportar Mallorca: reduir el nombre de places turístiques (ara, de moment, tenim moratòria), limitar el nombre de creuers (MÉS per Mallorca era més exigent) o plantejar la limitació dels vehicles de lloguer que arriben a l’illa. Mesures, però, que si bé no tendran una visibilitat en el curt termini, sí que marcaran el camí.

Dit això, de manera paral·lela cal replantejar la política de promoció turística. Una circumstància que topa frontalment amb la decisió de la Fundació Mallorca Turisme que, amb el vot en contra de MÉS, ha aprovat un patrocini d’1,8 milions d’euros per, entre altres accions, donar a l’estadi el nom de Visit Mallorca. Tot i haver parlat de les formes dels nostres socis per aquesta acció, el que consideram més greu, és el mateix contingut perquè va en la línia contrària a les polítiques de la sostenibilitat turística que defensam. Igualment, va en la línia contrària de què haurien de ser polítiques progressistes.

Així, i per deixar les coses clares, aquí un parell de consideracions.

- La marca Visit Mallorca és propietat de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), que la cedeix a la Fundació Mallorca Turisme perquè pugui ser emprada en relació amb el RCD Mallorca fins al 4 de juny de 2023. En el conveni original signat el 19 de novembre de 2020, a la clàusula 2, entre altres estipulacions, és consigna que el logotip i la denominació de la FEHM han d’aparèixer en tots els actes, les col·laboracions i les accions, i els suports promocionals que derivin de la llicència i subllicència d’ús de la marca formalitzades mitjançant el conveni. Així, des de MÉS, interpretam que no s’han de fer aportacions que suposin una propaganda directa a un sector privat concret. Que és el que hauria d’assumir, si ho considera oportú per les seves estratègies comercials, el cost del patrocini.

- Amb la documentació proporcionada per la FMT, amb un informe d’una empresa externa per valorar si el preu que es pagarà s’ajusta al mercat fa referència a dos estadis de clubs semblants al Mallorca: l’estadi de Gran Canària (hi juga el Las Palmas) i el Nou Estadi Costa Daurada (hi juga el Nàstic de Tarragona). En ambdós casos els noms de l’estadi i club no coincideixen, fet que no es produeix en el cas que ens ocupa: Visit Mallorca i Real Mallorca és redundant. Per tant, el preu, i pagar per repetir la marca, és reiteratiu i sobrer (per no dir que és malbaratament de cabals públics).

- Segons el dossier presentat pel RCD Mallorca, s’explicita que donar suport a la marca en suposarà un impuls per ser el futbol l’esport amb més audiència televisiva i seguiment mundial. Una acció de promoció, destinada al gran públic en general, que aposta per l’arribada en massa de turistes, sense segmentar i prioritzar els productes que volem. Segments i productes que ens ofereixin un turisme sostenible i que respecti i valori el territori, la cultura i les tradicions, la idiosincràsia i que arribi a Mallorca pel que és l’illa i té l’illa.

- Un altre punt del conveni és l’anunci de la marca Mallorca, durant 6 minuts, en tots els partits que es juguin l’estadi. Es paga per fer promoció turística d’una marca de cara als residents, que són el 95% dels assistents als partits de futbol a l’estadi. No està justificat aquesta milionària quantitat per fer publicitat als residents.

- En l’informe d’adequació dels preus queda clar que el resultat final és un pacte i no una necessitat: l’empresa que fa la valoració proposa que el cost seria de 3.362.000 euros més IVA; el RCD Mallorca fa una proposta de 1.694.214,88 euros més IVA; i el patrocini acaba sent per 1.500.000 euros més IVA. Tot i ser una consideració molt tècnica, l’arbitrarietat marca el preu final de contracte de patrocini.

- Defensam una promoció turística de qualitat, segmentada i sectoritzada per atraure un turisme sostenible. Actuacions com la del RCD Mallorca ens recorden a èpoques passades en què es feien grans patrocinis, com el que es va fer amb l’equip ciclista en els temps nefastos de Matas i Urdangarín.

- A l’hora d’apostar pel destí dels fons públics, per a l’esport, consideram que s’han de fomentar els esports minoritaris, amb esportistes i entitats d’aquí, de la terra; que promocionin també l’esport escolar i el femení. No defensarem el patrocini a un esport que es mou per interessos econòmics i que està representat per una empresa. Una empresa que no té capital mallorquí i que té jugadors totalment desarrelats del territori.

Estam convençuts que anam en la bona direcció a l’hora de defensar actuacions de polítiques progressistes. I el resultat de la votació de dimecres passat ens dona la raó perquè va ser aprovat pel PSOE i per tota la dreta. I, aquí, és on hi ha la diferència entre els socis de govern. Diferència que, evidentment, s’haurà de reconduir o no té sentit continuar amb aquest pacte.