La Comunitat Autònoma de les Illes Balears es forma de dos arxipèlags: les Gimnèsies i les Pitiüses. Les primeres són formades per Menorca, Mallorca i els illots adjacents. Les segones, per Eïvissa, Formentera i les petites ínsules que al costat s’hi troben. En total, un magma de 67 municipis, repartits de la següent manera: 50 a la illa gran, 8 a Menorca, 5 a Eïvissa i un a Formentera. Sempre seguint les fonts de l’INE, el 1970 érem a totes les Illes 558.287 habitants . El 31/XII/2021 es tancava amb 1.223.961 residents. El «boom» demogràfic ha estat evident. Paral·lel al turístic: el 1970, arribaren 2.178.622 turistes. El 2017, 19.592.049. ( xifres ambdues proporcionades per l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears, AETIB ). Si es parlàs de volums geogràfics molt més grans, la situació seria assumible. Però es tracta d’un territori de 4.991,66 km2, amb 1.428 km de costa. On es concentra una bona part de la població. I una particularitat: tractam d’illes, espais tancats per natura. Per tant, la densitat de 230,28hab/km2 que ens ofereixen les dades oficials és més il·lusòria que real.
Fins quasi la segona meitat del segle passat, el sistema s’aguantava: s’enviaven vaixells a Ucraïna amb sabons, teixits, sabates - encara que avui en dia no ens ho creguem, teníem una gran diversitat productiva - formatges o sobrassades. Els mateixos mercants tornaven carregats de blat, ordi i civada. Indispensable pel pa que necessitava el creixent teixit industrial illenc. Vaixells que no aturaven: a la primavera, anaven a Alger i Egipte, a carregar taronges i arrós respectivament. No varen ser pocs els illencs que es guanyaren la vida fent aquest cabotatge.
Avui depenem quasi única i exclusivament del turisme. La nostra dependència dels ingressos de la indústria de les estances hoteleres és molt mala de revertir. Per tant, s’ha d’oferir al visitant la millor experiència possible. I això inclou els transports. Ja de passada, al natural de la comunitat: no oblidem que d’entrada, parlam de «servei públic». Episodis com els de parades ciutadanes absolutament buides de taxis mentre la de Son Sant Joan era plena a vessar ens haurien de fer pensar. Que els professionals de la Part Forana s’hagin adelantat a la classe política i els taxistes de municipis veïns hagin decidit col·laborar entre ells ja ens diuen per on haurien d’anar els trets. Que no és altre que l’instauració d’un ens autònom que regulàs la mobilitat pública que s’ofereix avui a les Illes. Potser evitaríem escenes com les del penós incident de la manca de previsió de recollida dels participants a la festa del «Much i la Muca» de Sineu.
Un dels mals que es deprén del model actual és que un botiguer - o un pagès, o un farmacèutic, o un oficinista - al qual li agrada la política, es pugui convertir en el regidor de Mobilitat del seu poble. O, que per haver estat «algú» al seu partit, serà gerent d’una de les empreses de mobilitat públiques de les Illes. En ambdós casos, sense cap contacte previ amb el sector. Amb tots els problemes que comporta l’«amateurisme» en una àrea tant delicada i precisa com aquesta. Cal reaccionar davant el problema, i posar gent competent al capdavant. Aquí no es tracta de tornar favors polítics: el que s’hauria de pretendre és tenir un planter ampli de professionals - economistes, enginyers i mediadors professionals, bàsicament - capaços de desenvolupar una mirada en perspectiva i resoldre problemes. Treballant a una entitat autònoma ( el símil més aproximat seria Ports de les Illes Balears ) capaç de diagnosticar l’origen dels diversos mals que té en aquest moment el servei públic illenc i consensuar-ne una solució per tots els afectats. De la mateixa manera que l’altra part - radiotaxis, sindicats de xofers, empresaris dels serveis discrecionals, interlocutors socials, etcétera - haurien de saber del cert qui els representa de veritat.
Reaccionar, en definitiva. Però el més segur és que no podrem passar un altre estiu com aquest. Essent motiu de certa burla d’altres destinacions turistics per la nostra poca previsió en matèria de qualitat en Mobilitat i - per què no dir-ho? - Connectivitat.
