El Diccionari d’Alcover i Moll m’ofereix una tria completa de com s’anomena en cada lloc el fruit de la planta solanum esculentum, també coneguda com melongena, adjectiu que jo rebuig per evitar que el color negre etimològic embruti la puresa visual del morat propi de la nostra albergínia. He pensat usar la més pareguda a la meva parla però he desistit en bé de la unitat de la llengua tot deixant constància que en el Mitjorn Gran la pronuncien ubergínia, com fem els llonguets. En l’estiu, l’albergínia ocupa un lloc de privilegi en els trasts dels mercats junt amb fruites com el meló i les figues i en rompre la temporada, amb la ubiqua escudella fresca, el llegum estiuenc que són les mongetes de confit i que jo m’he permès batejar com la metonímia més exquisida de la nostra cuina.

Diguin-me acendrat però jo sols reconec com albergínia aquella que llueix el seu color original, el morat. La negra i la de retxes són una altra cosa. Vet aquí una prova que s’extreu d’una molt antiga i cèlebre endevinalla: «Amb la cua verda i el vestit morat, una senyoreta volta pel mercat». Quina cosa és? Fàcil. Que el color influeix en la vida és una evidència i va fer pensar molt els antics. Aristòtil optà pel realisme, el color estava en la cosa, Plató sempre a la seva bolla conclogué que estava en els ulls humans, molt més tard Newton, fent passar un raig de llum per un prisma, captà els set colors de la llum que formen l’espectre.

El color de l’albergínia, en les seves tres tonalitats, morat, violeta i lila, s’associa a la noblesa, al luxe, la màgia, la creativitat i la reialesa. L’Església Catòlica n’ha tret un bon profit del color, curiosament, ben igual que ha fet el feminisme. I de la moda què en direm. L’Institut Pantone, que desconec absolutament, ha declarat el color morat Color of the year 2022. Per celebrar-ho, dissabte passat vaig posar fil a l’agulla amb una recepta grega d’albergínies farcides d’un llibre que la meva filla em regalà d’un viatge a Atenes. Millor usar albergínies grandetes, tallar-les al llarg en dues parts iguales conservant el capoll verd, buidar part de la polpa, ajuntar-la i cuinar-la amb la carn picada, sofregir les albergínies, omplir-les amb el farciment, coronar-les amb una beixamel i formatge rallat i al forn.

Bon profit.