Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Joan Riera

TEMPUS EST IOCUNDUM

Joan Riera

L’exèrcit de Pancho Villa

Espanya va a la guerra contra Vladímir Putin amb l’exèrcit de Pancho Villa. Sempre s’ha atribuït a les tropes de José Doroteo Arango, que aquest era el nom real del revolucionari mexicà, la seva manca d’equipament, de preparació i de disciplina. Tenim la sort que, de moment, el conflicte sols és comercial. Si fos bèl·lic, el desastre estaria garantit.

El Govern de Pedro Sánchez presenta un pla per estalviar energia davant la possibilitat que Rússia talli per complet el subministrament de gas als països europeus que rebutgen la invasió d’Ucraïna. Les mesures són, ara per ara, cosmètiques. Si la situació s’agreuja, l’aire condicionat a vint-i-set graus o la calefacció a dinou seran una broma acceptable.

Vint segons després de conèixer-se el decret, la inefable presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, escriu un tuit anarquista: «Por parte de la Comunidad de Madrid no se aplicará. Madrid no se apaga». És a dir, una autoritat del l’Estat proclamant que incomplirà la llei. No vull ni imaginar els titulars si l’autor de la frase fos Pere Aragonès anunciant la rebel·lió de Catalunya. Immediatament després comença la polèmica. Vint-i-set graus és massa calor, els bars i els restaurants es buidaran. Dinou graus a l’hivern és massa fred, no podrem anar amb samarreta sense mànigues. Si tenim les portes dels comerços tancades, no entraran clients. Tots aquests i altres arguments s’han sentit els darrers dies.

El 12 de març, poc després que Putin iniciàs la invasió d’Ucraïna escrivírem que «si la nostra implicació en el darrer desgavell d’Europa tan sols ens costa un grau de temperatura i uns euros, podrem fer un alè». Resulta que no estam disposats a sacrificar ni això. Volem anar al camp de batalla amb butaca, cafè, copa i cigar a la boca.

El que proclama el Govern no és dogma de fe. L’avantatge d’aquestes guerres incruentes és que en democràcia podem destituir al general-president tot d’una que se celebrin eleccions. Cosa que no passa en els exèrcits reals ni a l’altre bàndol en conflicte. Fins que parlin les urnes, aquest país no pot funcionar anàrquicament.

L’any passat, les sis empreses elèctriques que cotitzen a l’Ibex multiplicaren per quatre els seus beneficis. Iberdrola, Endesa, Naturgy, Repsol, Enagás y Red Eléctrica guanyaren 10.117 milions d’euros. El BBVA ha guanyat 3.000 milions en els sis primers mesos d’enguany, un 60% més que en el primer semestre de 2021. CaixaBank 1.573, un 17% d’augment. El Banc de Sabadell 213, que multipliquen per quatre els del mateix període de l’any anterior. El Santander, suma uns guanys de 4.894 milions, un 16% d’augment.

Aquest país necessita doblers per pagar els descomptes del carburant, per bonificar el transport públic en la lluita de victòria improbable contra la inflació. Però resulta que els que multipliquen els guanys, i que en la crisi de 2008 reberen una pluja de doblers públics, es neguen a dedicar una petita part a un impost que qualifiquen com «injust i distorsionador».

Ben segur que l’Executiu de Sánchez podria predicar més amb l’exemple i estalviar amb, per exemple, campanyes publicitàries fallides com la de les platges, impulsada per Irene Montero. Però avui no analitzam la labor governamental, ho podrem fer en pocs mesos, sinó com enfronta la societat espanyola una situació de crisi.

El particular que posa l’aire condicionat a 18 graus, el botiguer que no vol tancar la porta o el banquer que rebutja un impost sobre els grans beneficis mantenen, en el fons, la mateixa actitud: s’han de fer sacrificis, però han de ser els altres els qui les paguin.

Som l’exèrcit de Villa. O, si prefereixen una altra metàfora, pensin en el Titànic. El transatlàntic s’enfonsa i alguns pretenen que l’orquestra continuï tocant. Hem xocat contra un iceberg i volem que la banda de Wallace Hartley soni un foxtrot a l’escala del luxós menjador de primera classe del vaixell que comandava Edward John Smith. Ens n’anem a fer punyetes, però no ens en volem assabentar.

Compartir el artículo

stats