Després d’haver-me desprès d’un munt de llibres gràcies a l’impecable servei de Re-Read, la llibreria que compra llibres, l’altre dia de pagès, fent un segon repàs a la biblio restant, feu la seva aparició The White Goddess de Robert Graves en l’exquisida i fidel edició de Grevel Lindop de 1997, troballa que coincidí als pocs dies amb una notícia de premsa que informava del col·lapse de trànsit que patia el poble de Deià i dels rècords de calor assolits. Lluny de tornar a l’enrevessada lectura d’un llibre que l’autor mateix qualificà de difícil i extravagant (queer), em bastà rellegir un prefaci, un post scriptum i un apèndix incorporats a l’edició per recordar com l’autor advertia que la funció de la poesia invocadora de la Musa contenia un avís sever als humans. Els diu que han de viure en harmonia amb la família dels essers vius i que han d’obeir els desitjos de la senyora de la casa. No fou casualitat que Graves, obedient, decidís viure a un poble de la muntanya de Mallorca des de l’any 1929 (mumare complia 9 anys), «una vila catòlica però antieclesial, on la vida encara la governa l’antic cicle de l’agricultura», segons ell mateix escrigué. The White Goddess es publicà l’any 1948, l’any del meu naixement. A l’autor, doncs, és obligat reconèixer-lo com un mallorquí de soca-rel.
Amb el permís de la meva Musa, tractaré de treure una conclusió per avui mateix, inspirada en la categòrica antinòmia que Graves desenvolupà entre la vertadera i la falsa poesia. Entre la poesia inspirada per la Musa, la del poeta adorador de la Deessa Blanca, la basada en la inspiració de la Lluna, la de les imatges i la intuïció front a la del déu Apol·lo, exterminador de les Deesses, basada en el Sol, en el domini de la masculinitat, de l’intel·lecte, de la retòrica, del progrés i del classicisme. La meva Musa em diu endavant amb la condició d’evitar fer servir la manyuclada paraula ecologia i l’obligació d’utilitzar-ne una altra ben escollida, si pot ser de la llengua alemanya, tan sòlida i tant filosòfica. La materialització del domini de la vertadera poesia sobre la falsa només podrà anar recuperant espai si es converteix en un assenyat i creixent weltanschaung la divisa de la qual podria ser «Our Majorca shall be the island of innocence and of calm again». Paraula de Poeta.
