N’Aina i Na Camila es preparen la motxilla per anar de colònies. N’Imad avui farà una activitat d’aigua a l’escola d’estiu amb els seus companys. En canvi, Na Margalida i Na Rawa no podran gaudir de cap activitat perquè els seus familiars no hi poden fer front. Aquest ha de ser un estiu sense exclusions, en el qual tots els infants puguin gaudir d’una activitat de lleure educatiu.
De petits, molts de nosaltres sentíem l’emoció del dia abans de les colònies, quan preparàvem la motxilla, seguint el llistat de coses a preparar, per no deixar-nos res. Els dies d’escoles d’estiu també eren inoblidables: màscares de guix, matins de pintura o esports, així com activitats d’aigua per refrescar-nos de la calor. Tot plegat, moments indescriptibles en el quals teixíem vincles amb altres companys i companyes a través d’activitats que fèiem de manera conjunta com excursions, gimcanes, nits de cant amb la guitarra alhora que compartíem taula i habitació. Amb tot això, a més, adquiríem valors com la importància de compartir, de ser solidaris, de la igualtat o de no excloure a ningú.
Amb tot, molts infants de famílies en situació de vulnerabilitat no tenen aquests records, ja que, malgrat que el lleure és un dret fonamental, no hi poden accedir. Una realitat que s’ha agreujat amb la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia, que ha incrementat les dificultats econòmiques de moltes famílies. Així ho constaten diversos informes de la Fundació Pere Tarrés elaborats en base a enquestes a famílies becades durant l’estiu. En aquest context, el 2020, el primer any de la pandèmia, l’estudi va concloure que un 30% de les famílies era el primer cop que sol·licitava una ajuda, per la qual cosa l’emergència sanitària va deixar un nou perfil de demandant de beca.
En el cas de l’informe amb dades de les famílies becades el 2021, publicat recentment, es va constatar que s’havia incrementat la seva vulnerabilitat. Així doncs, un 73% afirmen que la pandèmia ha augmentat les seves dificultats econòmiques i, per aquest motiu, no poden fer front a les factures diàries. A més, un 78% es troben en risc de pobresa o exclusió social, ja que 3 de cada 4 llars de l’estudi tenen rendes inferiors al llindar de referència de pobresa moderada (60% de la mitjana de la renda nacional), mentre 3 de cada 10 han treballat menys del 20% del total de mesos laborables en l’últim any.
Una tendència que també s’ha pogut constatar a les Illes Balears, segons un recent estudi publicat per Càritas i Fundació Foessa, que compara el risc de pobresa de la població balear el 2020, primer any de la pandèmia, amb la del 2019. En aquest sentit, l’informe mostra que un 9,4% de les famílies de Balears va haver d’acudir a familiars, amics o entitats socials per poder accedir a necessitats bàsiques com aliments bàsics o roba alhora que va augmentar un 7% la pobresa energètica. També cal destacar que la pobresa infantil afecta un 22% dels nens i les nenes.
Ara bé, malgrat que enguany es preveia que seria el de la recuperació econòmica, la precarietat de moltes famílies s’ha incrementat pel conflicte d’Ucraïna. Si bé és cert que les dades de l’atur són esperançadores, les dades econòmiques no acompanyen. En concret, el maig va tancar amb 36.203 aturats a les Illes Balears, la dada més baixa dels darrers 15 anys. A l’àmbit estatal, per primer cop des del 2008, el nombre d’aturats es va situar per sota dels tres milions. Amb tot, les famílies cada cop tenen més dificultats per pagar els serveis bàsics del dia a dia: l’Índex del Preu al Consumidor (IPC) es va disparar fins al 9,8% al març, un mes després de l’inici de la guerra.
Les dificultats econòmiques, però, no poden ser una trava perquè els infants no puguin gaudir d’un casal o una colònies durant l’estiu, unes activitats que durant la pandèmia s’han demostrat que són vitals on han pogut relacionar-se amb persones més enllà del grup bombolla i el nucli familiar, així com gestionar i expressar les seves emocions.
Després de dos anys amb restriccions, aquest estiu el lleure recuperarà una certa normalitat. Amb tot, tornarà a ser imprescindible per a molts infants, adolescents i joves que arrosseguen les seqüeles econòmiques, socials i psicològiques de la pandèmia. A més, encara serà més rellevant per a tots aquells infants de famílies en situació de vulnerabilitat. Per aquests infants, no només és un espai per reparar les emocions provocades per l’estrès i fatiga pandèmica, també és un lloc on oblidar-se, temporalment, de les dificultats que es viuen a casa alhora que se’ls garanteix un àpat, que és bàsic per la seva alimentació. A més, a través del joc, adquireixen competències acadèmiques i socials que poden ajudar al seu creixement com a persones.
Per tot això, la Fundació Pere Tarrés té previst realitzar activitats per uns 600 infants, adolescents i joves a Balears aquest estiu, en les quals becarà, com a mínim, 200. Amb tot, perquè aquesta xifra pugui ser superior és necessari la implicació de les administracions i de la societat civil, que han de donar el reconeixement que es mereix el lleure. Aquest no pot ser vist com una simple activitat d’oci sense cap mena de valor, sinó que és un espai on s’adquireixen nous aprenentatges en un ambient lúdic i fora de les aules. A més, després de dos anys de pandèmia, també són un reparador emocional i psicològic essencial per als infants, especialment, per aquells en risc d’exclusió social. Així doncs, tots i totes ens hem d’implicar perquè sigui un estiu sense exclusions.
