El premi de l’estiu a la vaga més gran se l’en du la de ferrocarrils que afecta tot el Regne Unit, convoca 40.000 treballadors i se significa com la més greu dels darrers 30 anys. Les desavinences més importants entre patrons i sindicats són l’increment de la paga i les condicions de treball. La solució que ofereix Boris Johnson és el vell i innoble truc de permetre a la patronal contractar treballadors per substituir els que fan vaga. Amb aquest estirabot, el PM uneix al seu títol de duc dels Saraus el d’Esquirol major del Regne. Amb els dies comptats, no se’n estalvia cap de doi quan es tracta de deixar constància de les seves rucades habituals.

En el nostre petit i atapeït país, quan arriba l’estiu, canten les cigales i trinen els treballadors les seves convocatòries d’aturades estacionals. De moment, la loteria de la vaga li ha tocat als serveis de neteja del Port i Aeroport de Palma, a les companyies aèries easyJet i Ryanair, als concessionaris de la recollida de fems del Raiguer i als socorristes de Palma. Res de nou sota el sol si no fos per la varietat d’activitats afectades. A diferència del Regne Unit, on no consta una norma positiva de rang constitucional que reconegui el right to strike, a Espanya el dret a la vaga es troba consagrat a l’article 28 de la Constitució dins la Secció 1ª Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, els de màxima protecció legal.

El desenvolupament legal de l’article 28 CE que reconeix el dret a la vaga dels treballadors va córrer a càrrec del Tribunal Constitucional mitjançant la Sentència 11/1981, de 8 d’abril, aprovada per unanimitat dels 12 magistrats en una resolució històrica que gaudirà de llarga vida. Digueu-me vetust i vos donaré la raó però els meus anys de col·legiació d’advocat em donen tot el dret a treure fora un dol molt íntim que sentí quan, repassant els noms del 12 magistrats que decidiren la sentència, se’m clavaren a la ment el del president Manuel García-Pelayo y Alonso, el del ponent Luís Díaz-Picazo y Ponce de León i sobretot el més proper, el del magistrat Francisco Tomás y Valiente, exemples tots de la sort que vàrem tenir de poder comptar en una època tan difícil amb uns servidors públics tan competents, tan nobles, tan generosos.