Les arrels invisibles de n’Helena Bellini, pollencina, propietària d’una botigueta de surf al Port, es despleguen gairebé un segle enrere, i arriben a aquell primerenc segon quart de segle XX, quan el seu padrí, en Felipe Bellini, arribà a l’illa, després de creuar mig planeta, d’Itàlia a l’Argentina, passant per París, fins trobar la seva llar a la badia.

Capbussem-nos un poc més dins la història de la família d’aquesta emprenedora i esportista incombustible, tan estimada per aquesta contrada. Després de diversos períodes entre Mallorca i la seva natal Argentina, en Felipe Bellini s’establí al Port de Pollença definitivament el 1933. Poc després se li encarregaria el disseny i la planificació dels jardins de l’Hotel Formentor, inaugurat el 1929, que concep com una combinació de flora autòctona i forana.

L’Hotel Formentor fou la idea d’un somiador, un amant de la terra, un visionari o un emprenedor, com l’anomenaríem ara: l’humanista argentí Adán Diehl. «He pensat que aquest indret és massa bell, que no és just que només nosaltres gaudim d’aquesta meravella», digué el creador i primer accionista a la seva dona, María Elena Popolicio. «Què me’n diries, de construir un gran hotel i convertir aquest lloc en el destí turístic més bell del món?». Encara no hi arribaven ni les carreteres, ni l’electricitat, ni tan sols el telèfon. I és esperançador comprovar que aquest enclavamet, vorejat per pinedes, amb penya-segats que treuen l’alè, ha resistit, en esperit i en estat (encara en part salvatge), els embats del turisme aferrissat.

Advocat i home de lletres argentí, a Diehl se’l considera el promotor del turisme a Pollença. Conegué Mallorca a través de l’art: el d’Anglada Camarasa. Per amor a l’art construí el gran Hotel Formentor, els beneficis del qual havien d’ésser invertits en el foment cultural. Ja hi havia certa lògica econòmica circular en aquell projecte pioner; potser només hi faltà afegir la comunitat i l’entorn natural dins l’equació.

Les nostres investigacions dins el Projecte Formentor ens indiquen que, malgrat tot, l’hàbitat marí n’està amenaçat. Ara bé, lluny de patir de ple les conseqüències de la sobreexplotació de recursos d’altres indrets de l’illa, és un espai amb un potencial de regeneració molt prometedor, i per això hi hem volgut posar el focus. Formentor és un símbol, el protagonista d’una nova etapa de projectes, que ens duran a construir noves Cultures Regeneratives. Representa, per a nosaltres i totes aquelles entitats que donen suport al projecte, el que es podria convertir en la primera Àrea en Regeneració de l’illa, on hi projectam el veritable retorn de la biodiversitat. En el millor dels nostres somnis, hi seguiria la resta de la costa de la Tramuntana, l’illa, les illes, la Península… i així aniríem eixamplant el mapa d’espais regenerats del món, on cultura, medi ambient i economia van de la mà, i on el benefici de l’accionista es reforça amb un imprescindible benefici social i ecològic.

Què era el luxe als anys 30 del segle passat? Una platja privada, la millor de les vistes, una habitació àmplia amb calefacció i telèfon, un bany privat, un servei d’habitacions 24 hores i, per ventura, creuar-te amb en Cary Grant pels passadissos. En què consistirà el luxe el 2030? Ja ho podem preveure: haver arribat a una estat de consciència que ens permeti recuperar la biodiversitat d’espais com el que ens ocupa. Perquè aquest hotel i d’altres, històrics o no, puguin seguir tenint el valor cultural que representen. Ras i curt.

Si entenem la cultura d’una manera àmplia, holística, conscient, arribam a un concepte contemporani que s’allunya d’aquell elitisme cool, però que sí que creu en compartir els valors humans, culturals, socials i naturals amb hom.

Audrey Hepburn, Jane Birkin, Charles Chaplin, Grace Kelly, John Wayne, Borges… molts són els noms il·lustres que formen part de la geografia humana que ha donat pinzellades al magnífic llenç que encara avui és Formentor. Són part d’una història suficientment poderosa per mantenir aquest esperit innovador, creatiu i col·laboratiu necessari per assegurar-nos un futur com a espècie. Però, en termes regeneratius, n’Helena és una peça molt més important per al futur de la península. Ella, i cada una de les persones conscients que formen una comunitat més necessària que mai.

Acabarem aquest petit homenatge a Formentor, emmirallat en l’hotel més popular de la seva història. Us demano que, si visiteu la zona, respireu el luxe que encara representa aquell lloc. Agafeu un alè de privilegi agraïts per poder gaudir encara de la bellesa de la badia, de la conjunció de mar i muntanya. Tal com deia en José Luis López Linares, director del documental Hotel Formentor, un mar de palabras: «Una invitació a ressuscitar». De forma honesta, postil·lam.