Cada any, en el Dia d’Europa, reflexionam sobre els valors que ens uneixen a la ciutadania europea: la solidaritat, la integració, la pau i la democràcia.
Uns valors que han inspirat als i les europeistes des de l’inici del projecte europeu amb la Declaració de Schuman, ara fa 72 anys. Europa ha avançat moltes vegades per necessitat, davant de les crisis que l’han sobrevingut, però sempre cap a aquests valors. S’equivoquen aquelles persones que pretenen frenar la integració política per limitar la Unió Europea en una simple unió econòmica. La UE és i serà una comunitat de valors perquè així ho volem els seus ciutadans i ciutadanes i la gran majoria de forces polítiques.
En la darrera dècada hem vist com aquests valors, en certs moments, es deixaven de banda. Des del meu punt de vista, els dos exemples més clars són, per una banda, la manera en què es va gestionar la Gran Recessió, a base de polítiques d’austeritat que castigaven els Estats i les persones més vulnerables, contràries, per tant, al principi de solidaritat. I, per altra banda, la manca d’acció davant el drama humanitari que va ser la crisi dels refugiats sirians i, en general, la gestió de l’arribada irregular d’immigrants.
En aquests dos moments es va imposar una visió petita d’Europa. Una visió curta de mires, que acabava a les fronteres de la Unió i que prioritzava el centre d’Europa per sobre de la seva perifèria. Europa es va equivocar.
En els darrers dos anys, però, hem vist una Europa diferent. Una Europa que sí que s’ha deixat guiar pels valors que impulsen el projecte europeista.
La resposta d’Europa a la crisi de la Covid-19 ha estat solidària i integradora, amb un endeutament conjunt per a invertir com mai en la recuperació econòmica i la protecció de l’Estat del Benestar. A Espanya, i més concretament a Balears, ja veim els fruits d’aquesta política econòmica expansiva: un rècord en les dades d’ocupació, tant en la quantitat com en la qualitat dels llocs de feina creats. Això, combinat amb el fet que Balears és la comunitat que més fons europeus està executant, demostra com les nostres illes estan aprofitant l’oportunitat que ha donat la resposta europea a la crisi, a través de bona política també en l’àmbit local.
Tot just quan sortíem de la pandèmia, ha esclatat una guerra a Europa després de trenta anys de pau al continent. La situació a Ucraïna era insostenible i feia temps que el seu govern ho avisava. Putin és capaç de tot per intentar acomplir el seu somni imperialista. Però, si pretenia que Europa continués dividida respecte d’Ucraïna, com ho estava des de feia anys, el que ha aconseguit amb la seva invasió és tot el contrari. La guerra contra Ucraïna ha precipitat un canvi radical en les postures en política exterior de molts Estats Membres, particularment d’Alemanya. Un canvi que ens permet imaginar una UE més coordinada i autònoma en la seva acció exterior.
S’ha evidenciat allò que moltes persones pensàvem i defensàvem, començant per l’Alt Representant Josep Borrell: que Europa necessita parlar el llenguatge del poder, necessita instruments de política exterior que ens permetin respondre ràpidament i conjuntament a agressions externes, i necessita un sistema d’acollida de refugiats just i que garanteixi el respecte dels Drets Humans.
La pandèmia i la guerra d’Ucraïna assentaran uns precedents que ens han de servir per construir l’Europa dels valors. Ja mai més serà possible de justificar limitar-nos a ser un «club econòmic». Les amenaces a la nostra manera de viure, als nostres valors, són ben reals i tenen una naturalesa transnacional. Només a través de la unió aconseguirem fer-hi front, seguint sempre els valors que han impulsat la integració europea.
