Enguany, s’han complert quinze anys d’ençà de l’aprovació de la reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. Una modificació que recollia la previsió d’assumir les competències en la gestió i policia del domini públic maritimoterrestre. Una previsió que, no cal dir, no s’ha complert dècada i mitja després, i que deixa l’arxipèlag en una situació de desempar, consider, davant els efectes de l’emergència climàtica. Diguem-ho clar: només una gestió integrada i propera permetrà que els habitants d’aquesta terra prenguin les decisions necessàries per a protegir un territori tan fràgil i amenaçat com és el nostre.
En aquest sentit, avui tenc l’honor d’inaugurar les jornades d’Autonomia, Costes i Litoral, que han estat organitzades conjuntament per l’Institut d’Estudis Autonòmics, l’Institut d’Estudis d’Autogovern de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Territori i Paisatge, i que aborden la qüestió competencial en la gestió del litoral a l’estat espanyol.
El moment escollit per a dur-les a terme no podria esser més oportú per a les Illes Balears, immerses en negociacions amb l’Estat per a fer efectiu el traspàs de funcions i serveis en matèria de gestió del litoral.
No és la negociació actual, la primera temptativa per assumir el mandat del nostre estatut. Ja s’intentà durant els darrers anys del Segon pacte de progrés. I s’avançà força en el contingut material de l’acord, però la quantificació de l’import i el personal a traspassar suposaren un escull insalvable.
Deu anys més tard, els Acords de Bellver van suposar reprendre el compromís de les forces progressistes d’aquest país per a materialitzar allò que s’aprovà amb el consens de tota la societat balear. Aquesta vegada no podem perdre l’oportunitat d’aconseguir allò que legítimament ens pertany però cal anar vius també i tenir clar que allò que acceptem de mans de l’Estat serà irreversible. En el cas del traspàs de les competències de costes a les Illes Balears, ja no es discuteix el què (definit des de fa quinze anys) sinó el com.
L’interès de les jornades no s’estima només en la qualitat dels ponents sinó també en la diversitat d’experiències en matèria de gestió del litoral que ens oferiran. Així, coneixerem els casos de Galícia, Catalunya i les Illes Canàries, comunitat, aquesta darrera, que es troba negociant, també, en aquests moments, el traspàs de les mateixes competències. Serà interessant estar atents a conèixer en quins termes negocien o van arribar a acords amb l’Estat.
L’endarreriment del traspàs de les competències i el record d’un primer intent fallit no han de ser excusa per acceptar una dotació inferior al que han acordat altres territoris. Precisament, aquest retràs, que ha coincidit amb un desequilibri evident entre el que l’Estat ha recaptat i el que ha invertit a les nostres costes, ens confereix autoritat moral per a exigir, d’una vegada, un tracte just que ens permeti una gestió molt més eficient que la que s’està duent a terme actualment. Si la mar és allò que millor defineix el nostre territori, la gestió del litoral és el que hauria d’excel·lir dins del nostre autogovern.
