«El principal mal d’Espanya és que a cada casa hi ha un seleccionador nacional»
Javier Clemente Lázaro, entrenador de futbol.
Sol passar que les notícies d’impacte i transversals treuen a la llum una munió d’erudits i erudites, la sabiduria dels quals era ignota fins i tot pels seus parents, amics i benefactors. Els bars i tertúlies radiofòniques s’omplen d’»experts» de dues classes: des dels qui en un temps rècord llegeixen totes les entrades que sobre el tema es poden trobar a Google fins els dotats amb una ciència infusa inexplicable. Aquells que solen tenir el «ja ho sabia jo, es veia venir» a la punta de la llengua, usualment amb una velocitat realment notòria.
Erupciona un volcà, i el personal comença a parlar sobre rius de lava, roques estrombolianes i deltes làbics amb una seguretat superior a la de geòlegs amb anys d’experiència. Els quals solen arribar a quedar perplexes de la secreta saviesa circulant: quantes tesis doctorals malaguanyades! També és remarcable que són el mateix tipus de persones que són capaces d’opinar sobre la crisis dels «xips» , la novel·la «Ulysse» o d’Ucraïna i Putin...si no és de les tres coses a la vegada.
Dic tot això arrel de la reforma de la Llei General de Turisme: no s’ha escapat de la maledicció dels Nobel de barra. Balears deu ser, a nivell mundial la regió amb major densitat de doctors en ergonomia. En les darreres setmanes, no hi ha hagut dia lliure de discursos sobre enfermetats vertebrals, tendinitis o insomnis provocats pels llits hotelers.Això si: llits hotelers. Pel que es veu, a les cases d’ús turístic no es neteja en tota la temporada. O això sembla.
I és que pel que es veu, a ningú se li ha ocorregut que els mateixos mals que pot sofrir una «Kelly» els pot experimentar el col·lectiu de netejadors del lloguer vacacional, cada pic més nombrós a la nostra comunitat autònoma. Per aquells que defensin que la càrrega de treball no és comparable, un apunt sobre la realitat del subsector. En aquest moment, ens trobem que les gestores més potents del Turisme Vacacional són de capital centreeuropeu o britànic. Que a la vegada solen subcontractar la higiene dels seus actius a altres societats, dedicades única i exclusivament a la neteja. Les quals, per optimitzar els recursos humans - xineses, russes, poloneses, argentines, uruguaianes, brasileres: poca mà d’obra «nacional» empren - decideixen en el nombre d’intervencions al dia. Que òbviament són més d’una...i molt de pics de dues i tres. La càrrega es multiplica quan es tracta d’apartaments turístics.
Calculi el lector com pot arribar a quedar una «medul·la vacacional». En el mateix estat si fa no fa que la de les assistents domèstiques. Que, per marc legislatiu, no poden ser objecte de debat a la Reforma de la Llei General del Turisme... però si de reflexió. No fóra cas que després de l’aprovació de la Reforma, hi hagués dues classes de treballadores: les que puguin arribar a gaudir d’ una esquena acceptable...i totes les altres.
Faran molt bé els grups polítics en introduir les millores pertinents en la tramitació parlamentària que ve en les properes setmanes.. Si és reforma de la llei general del Turisme, ho hauria de ser a tota la seva escala de Valor del sector turístic. No tan sols en l’hotelera. Si no, es corre el perill d’elaborar una llei clarament segregadora. La veritat, seria una llàstima, car el seu esperit del és assenyat, i la seva primera intenció - actualitzar legislativament un sector en perenne ebullició i canvi - no era ni gens menys desencertat.
Ans al contrari: ha estat una iniciativa necessària. Des de la regularització de la circularitat - ja aplicada a moltes cadenes hoteleres, però benvinguda sigui - fins a la simple modernització dels paràmetres de qualitat. Necessaris com l’aigua de maig, per altra banda.
Ara bé, un es pregunta què pot dir la llei davant fets com els robots cambrers de Son Caulelles. Anunci del futur - quasi present - de molts establiments. no ja illencs, sinó europeus: redissenyats de nou després d’una operació de compravenda, fortament domotitzats i automatitzats - per tant amb poca força laboral - i regits des d’un despatx llunyà. Com també hom es pot arribar a qüestionar si el Govern volia fomentar l’especulació hotelera. Però és el que involuntàriament ha aconseguit mitjançant la moratòria de places.
Això és el que passa amb el decreixement: que queda bé als titulars, però té uns efectes secundaris no previstos.
