Ja fa un grapat d’anys, el desembre del 2003, l’enyorat Sebastià Verd escrivia, en aquestes mateixes planes, un article titulat Portocolom en perill, en el qual denunciava les actuacions que volien fer les administracions a la primera línia del port de Felanitx. Doncs bé, gairebé vint anys després, la pregunta que ens podem fer els residents a Portocolom és: «Què hem fet per ser mereixedors de tants desastres per part de les administracions?».
Sí, administracions, en plural, ja que quan parlam de destrossa patrimonial i canvis urbanístics ran de mar, aquí no hi ha color polític que valgui. Uns i altres ens han perseguit, a nosaltres, els qui hi tenim casa, però també als visitants i habitants temporers. I encara més, aquesta destrossa es fa també a tota Mallorca, perquè fer malbé espais emblemàtics de forma innecessària és fer malbé a tota la societat.
Ha passat el temps des de l’esmentat article i tant el títol com el contingut tornen tenir vigència, avui, ja que algunes intervencions que en aquest moment estan en marxa en aquell racó de llevant així ho assenyalen. Intervencions, una, ja iniciada i l’altra en fase d’exposició pública.
La ja iniciada no és altra que la reforma del moll de la part de l’Aduana, sobre la qual el poble es va pronunciar, demanant una restauració el més acostada possible a la original, que no tenia cap palada de ciment ni cap suport de ferro, com és natural, en una obra que té prop de cent cinquanta anys i que, si s’ha deteriorat no ha estat per les onades ni pel temps atmosfèric, sinó pels elements mecànics, grues i altres màquines pesades, que, des de fa uns anys s’hi ha instal·lat, exercint la corresponent pressió sobre les pedres, portades del jaciment dels Clossos de Can Gaià. (Obro parèntesi per dir que aquell jaciment, tot i que ara hi ha hagut alguns moviments a favor, ha estat repetidament ignorat per les administracions, que no han vist o no han entès el bon fer de l’equip arqueològic que hi treballa i el manté viu; però aquesta és una altra història que bé mereix article apart. Tanco parèntesi).
Doncs bé, aquesta restauració no s’està fent de la manera que els ciutadans demanaren i que l’administració, després de molt pregar, afirmà que faria. El moll que sorgirà no serà com el que hi havia abans i per tant s’haurà perdut un valor patrimonial de primer ordre i de primera fila, mai més ben dit quan parlam d’un moll. Una primera fila que, també des de fa uns anys, comparteix protagonisme amb uns pantalans que, això sí, de forma puntual, es posen durant els mesos d’estiu per tal d’augmentar el nombre de barques amarrades. I és que, com sempre passa, tot és qüestió de recaptar. Portocolom? Passí per caixa.
I anem a la segona intervenció, la que a hores d’ara i per pocs dies, està en fase d’exposició pública. Ens referim a la reforma (és un dir) de l’indret, sens dubte més fotografiat de la contrada i un dels més fotogènics de Mallorca, el que va del Passeig Miquel Massutí Alzamora (ara convertit en un espai particular del club nàutic) fins el Mollet d’en Pareió. Un grup de cases baixes, d’una altura, i que formen un conjunt realment poètic i ple d’encant.
Doncs bé, en el pla de rehabilitació de les nomenades «barraques», que, tot sia dit, sembla que no està malament, hi ha un apartat segons el qual aquest indret tan característic, queda modificat i no per bé, precisament. Resulta que la darrera de les cases, la més singular, coneguda com Can Sureda i que té més de cent vint anys, amb un estat de protecció arquitectònic i patrimonial de nivell 2, l’única casa del Port i probablement l’única de Mallorca que té accés directe al seu escar, aquest edifici, resultarà totalment modificat si segueix endavant la idea que s’exposa al pla. La qual cosa ens porta a una contradicció: si per una banda s’inclou la vivenda dins el catàleg de llocs a protegir i que, per tant, no permet modificar cap element de la façana, ¿com és què, per obra i gràcia de Ports IB aquest edifici, i el seu entorn, quedaran del tot canviats, reduint la «barraca» a simple finestra i amb una innecessària escala de ciment que al cap i a la fi només distorsionarà una pintoresca imatge que tots coneixem, fotografiam i tenim com a nostra? No seria millor que el projecte intentàs conservar aquests valors patrimonials en lloc de destruir-los?
Cert és que, durant anys s’han fet poques o nul·les accions destinades a conservar la façana marítima de Portocolom; i ara que, a la fi, es destinen recursos a fer-ho, hauríem de mirar de no canviar el que està bé. Arreglar les barraques? Intervenir en la primera línia? Clar que sí, mancaria d’altra, però sempre amb la premissa de conservar el que és original i únic.
