Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Rafael Miquel

Sade a Menorca

Una antiga dita marinera proclama que els tres millors ports de la Mediterrània són el mes de juliol, el d’agost i el port de Maó. La proverbial seguretat que ofereix el port menorquí ha sigut una arma de doble tall. Si d’una banda protegia els vaixells locals contra el mal temps i afavoria el tràfic comercial, de l’altra, les seves traces de perfecta base naval el convertiren en peça cobdiciada de les potències navals estrangeres. Doncs, té tot el sentit històric que el passat dia 6 de gener se celebràs a Madrid, com cada any, la Pasqua Militar, instituïda pel Rei Carles III l’any 1782 per festejar la recuperació de Menorca dels britànics.

Temps abans, l’any 1756, s’havia produït un altre canvi de domini de l’illa protagonitzat en aquest cas per França contra la ubiqua i pèrfida Albió. En el marc de la guerra dels Set Anys, les tropes franceses comandades pel Duc de Richelieu ocuparen Menorca per terra. La guarnició britànica es refugià en el fort de Sant Felip, fortalesa considerada inexpugnable. A la bocana del port es produí l’encontre de les dues esquadres que comptaven cada una amb un total de més de deu navilis de guerra. Les maniobres més destres de la flota francesa s’imposà a la imperícia de la britànica, que es retirà i tornà a Gibraltar. El Contraalmirall John Byng, que comandà la flota britànica, fou jutjat i afusellat.

I just aquí, quan comença l’assalt al fort, apareix en aquest relat un tinent de quinze anys, de nom Donatien Alphonse François, sieur de Sade, al front de quatre companyies de granaders, com a notable partícip en l’heroica presa del Fort de Sant Felip i la consegüent rendició dels anglesos. La Gazette de Paris informà que «el marqués de Briqueville i sieur Sade assaltaren amb energia el reducte de la reina i arran d’un ardorós i mortífer intercanvi de foc, aconseguiren amb atacs frontals prendre l’objectiu i establir una posició en el lloc». La dominació francesa de Menorca fou curta, un total de set anys. Planificaren el nou poble de Sant Lluís que es construí a l’estil neoclàssic en traçat ortogonal i amb l’església en el centre. El futur del coratjós tinent de Sade prengué una tal volada que convertí el seu títol en un adjectiu que és present en tots els diccionaris del món.

Compartir el artículo

stats