Un dels trets definitoris de l’economia balear aquests darrers 20-25 anys és el continuat empitjorament en el nivell de renda per càpita a les Balears, sobretot en termes relatius amb la resta d’Espanya, però en alguns moments també en termes absoluts. Just fa pocs dies, en aquest mateix diari, Matías Vallés escrivia l’ article Baleares ingresa en la España pobre en el que ens explica com a finals de segle passat les Balears encapçalava el ranking de regions espanyoles en termes de renda per càpita, mentre que el 2020 ha passat a ocupar la novena posició, amb una renda per càpita menor a la mitjana espanyola. Avui no m’interessa tant la dada del darrer any, clarament influïda per la pandèmia, com la indubtable tendència d’aquestes darreres dècades.

És important assenyalar com aquesta reducció en la posició de les Balears en renda per càpita s’ha produït en paral·lel amb un creixement econòmic important a les Illes: en PIB, en nombre de turistes, en nombre de treballadors. Així, el creixement econòmic a les Balears ha anat acompanyat d’un molt important creixement demogràfic i de població ocupada (del nombre de llocs de treball): el creixement ha consistit en posar més recursos (capital, treball, medi ambient), no a usar millor els recursos existents via increments de productivitat. Òbviament, si el gran increment de treballadors s’hagués fet en activitats d’alt valor afegit, la renda per càpita hagués pujat. Però això no ha anat així.

I la pregunta que faig ara és si això hagués estat diferent amb el què sembla ser el nou ‘paradigma’, el nou ‘model econòmic’ per les Illes Balears proposat pel món empresarial, el de l’economia i el turisme ‘circular’. Aquesta sembla ser sens dubte la proposta de la Fundació Impulsa, el think tank dels empresaris balears. Així, fa poques setmanes Maria Frontera, presidenta de la Federació Hotelera de Mallorca, avisava contra el canvi d’un model «sense un estudi profund», i deia que «volem ser el primer destí circular», demanant als hotelers que accelerin el trànsit a la circularitat (Diario de Mallorca, 16-12-2021).

No menystinc la importància de la gestió circular en les cadenes de valor empresarials (passar d’un sistema lineal de produir-consumir-llançar, a un de circular on els productes es fabriquen durables, en contínua reparació, reutilitzats i finalment reciclats), en especial pel què fa al seu impacte en la gestió mediambiental. Ara bé, cal tenir també clar que aquest ‘turisme circular’ implementat pels hotels i les altres empreses balears no hagués modificat gens ni mica l’evolució de la renda per càpita de la regió. El principal problema aquestes darreres dècades per les Illes Balears és el seu model de creixement basat en la massificació, la pretensió com a conjunt de tenir cada cop més i més turistes i, per tant, més vols, més creuers, més empreses, i més treballadors. Aquest model de creixement turístic és resultat de forces del mercat que incentiven l’entrada de noves empreses i el creixement de les existents, sovint en activitats de menys valor afegit, i sense tenir en compte l’impacte del seu creixement individual en el conjunt (la seva massificació). Tot això és el què determina el declivi relatiu de la renda per càpita Balear (la renda total creix, perquè creix l’activitat, però molt menys que el què ho fan els treballadors i la població); com repeteix sovint l’economista Miquel Puig, a les Illes Balears més no és millor (o fins i tot, més és pitjor).

I sobre aquesta dinàmica de creixement del conjunt de les Illes Balears, el ‘turisme circular’ no hi diu res. La proposta de l’economia circular va destinada a la gestió individual de les empreses (i les seves cadenes de valor), però no al destí turístic com a conjunt, sense per tant modificar els incentius individuals que tenen les persones i les empreses, les de sempre i les noves, a voler seguir creixent en termes més quantitatius que qualitatius. Segurament és cert que la circularitat milloraria la gestió ambiental de cada empresa (i, potser, les platges estarien un poc més netes, per exemple), però a nivell de conjunt, els incentius a créixer com s’ha fet aquestes darreres dècades no s’haguessin modificat; per això, el ‘turisme circular’ és més un pedaç que no pas la solució a la massificació turística i al model de creixement de les Balears, causants del declivi relatiu de les Balears en renda per càpita.