Aquest no serà el millor Nadal de les nostres vides. Probablement. No ho serà, almanco com a col·lectivitat. No importa ser sociòleg ni psicòleg per arribar a aquesta conclusió. La incertesa no és el millor dels ingredients per fer festa. Dubtes sanitaris volen per sobre la cita anual amb la felicitat de bolles de colors, pares noels i cintes daurades. El pessimisme econòmic s’agreuja en una societat com la mallorquina, depenent en un noranta per cent de l’optimisme i la despreocupació de clients llunyans.
Sí. Ho sabem. Som conscients que no ens trobam en el millor moment per fer besades i abraçades a la família. Tampoc als desconeguts. No és l’any perfecte per sortir a comprar i omplir els carrers amb alegria. Ni per menjar el raïm a la plaça de Cort amb la mateixa distància interpersonal que la de les sardines en llauna. Ni per seguir la Cavalcada dels Reis d’Orient braç a braç amb milers de pares i nins.
No. No tenim l’ambient idoni per celebrar Nadal i Cap d’Any. Així i tot, estarem eternament agraïts si trobam un polític que deixi d’enterbolir encara més l’esvaït esperit nadalenc.
Pedro Sánchez vol que les mesures per combatre la sisena onada de la Covid les prenguin les comunitats autònomes. Calcula que no convé assumir en solitari actuacions que li poden costar vots. Autonomies del Partit Popular demanen que sigui el Govern central qui prengui les decisions per acusar-lo tot seguit de carregar-se les llibertats dels ciutadans. Amb la guia ideològica d’Isabel Díaz Ayuso convertida en defensora màxima de la cervesa com a símbol absolut de la llibertat individual.
Viuríem més assossegats si Pablo Casado no afirmàs, sense proves, que hi ha professors que no deixen anar a l’escusat als infants que no ho demanen en català. O que les carreguen les motxilles de pedres per fer-ho en castellà al pati. Alguns polítics seguiran utilitzant falsedats per aconseguir els seus objectius mentre els periodistes no els interroguin amb preguntes tan essencials com quan, qui i a on? O es neguin a emetre les bajanades si les han pronunciat en compareixences en les quals no es pot interrogar a l’orador.
Seria més sensat que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, analitzàs les raons de la pèrdua d’influència social de la llengua catalana, en lloc de manifestar-se contra una sentència. Raons demogràfiques, certament. Però també que alguns associïn llengua i cultura catalanes amb independentisme. I no és un mal que afecti sols als espanyolistes.
No pot ser feliç un país en el qual una policia mal anomenada ‘patriòtica’ fabrica falses proves de connivència de Josep Lluís Trapero amb el narcotràfic. Ni pot ser bo que asseguin al major dels Mossos d’Esquadra a la banqueta dels acusats per actuar amb seny, i no amb porres, el dia del referèndum il·legal. I que el mateix Trapero sigui destituït per Josep Lluís Elena, un socialista reciclat en independentista, per voler una policia independent d’influències polítiques. Cap bàndol vol policies professionalitzades. Tots les volen al seu servei. Sotmeses. Encara que es fregui, si no es traspassa per complet, la il·legalitat. Villarejo, Kitchen, Fernàndez Díaz… en són proves escandaloses.
La vida ja és massa dura aquests dos darrers anys per a moltes persones perquè alguns venguin a complicar-la encara més. Pot sonar estúpid, però els polítics ho són per fer una mica més feliços als ciutadans. Si es dediquen a tensar i no a solucionar, no compleixen el seu paper. Aquest Nadal, no assegui un polític a la seva taula. Li amargarà el dia.
